Alt Camp: diferència entre les revisions

Tanmateix l'actual comarca de l'Alt Camp no coincideix amb la definida per la [[Generalitat de Catalunya]] el [[1936]] i 1987. Una llei de gener de 1990 modificà els límits de diverses comarques entre les quals hi havia l'Alt Camp. Per aquesta llei, el municipi de [[Masllorenç]] se segregà de la comarca de l'Alt Camp i s'agregà a la comarca del Baix Penedès, i el municipi de [[Garidells]] se segrega de la comarca del Tarragonès i s'agregà a la comarca de l'Alt Camp. Es manté el nombre de vint-i-tres municipis, però es perd una superfície de 3,56 km² i una població de 117  habitants. L'Alt Camp tenia el 1990 una superfície de 544,69 km² i una població de 33.794  habitants, dels quals més de la meitat es concentraven a [[Valls]].

A partir d'aquest moment s'inicia la recolonització per gent que procedeix de terres de més al nord. De mica en mica, la població augmenta i la plana és conreada de nou. Es calcula una població d'uns 7.000  habitants a mitjan segle XIV. La [[Pesta Negra]] afectà molt el territori d'aquesta comarca, ja que la darreria del segle XV hi havia una població que amb prou feines superava els 2.000  habitants. Ja en aquest moment Valls era centre demogràfic i econòmic indiscutible del pla.

Al llarg del segle XVI es viu un augment notable i es consoliden nombrosos pobles. Pel [[1718]] es calcula una població de 9.383  habitants, i pel [[1787]] de 25.443  habitants. En aquestes mateixes dates Valls té una població de 3.141  habitants i 8.209 habitant respectivament. Valls concentra el 32% del total comarcal el [[1787]]. L'augment demogràfic ja no pararà fins a mitjan segle XIX, almenys de forma global. Es pot considerar la segona meitat del segle XVIII i primera del segle XIX com el gran període de l'Alt Camp.

El primer cens modern ([[1857]]) dóna una població de 38.507  habitants. El cens de [[1860]] registra 39.402  habitants. Aquest darrer dóna la xifra màxima de població en la comarca al llarg de tota la seva història. En aquest moment, a l'Alt Camp hi ha una gran activitat agrícola i industrial ([[tèxtil]], alimentària). Valls, amb 13.319  habitants, té gairebé el 34% de la població comarcal. En aquest moment ja s'insinua un període de decadència i Valls ja perd població respecte al cens anterior. Hi ha quatre municipis que tenen una població superior a 2.000  habitants (Alcover, el Pla de Santa Maria, Vila-rodona i [[Aiguamúrcia]]), i vuit municipis amb més de 1.000  habitants.

Només faltava la [[plaga]] de la [[fil·loxera]] per accelerar el procés de despoblament ja generalitzat d'una comarca que no podia seguir el ritme d'industrialització de la resta del Camp. El [[1900]] Valls tenia 16.625  habitants, i cap altre municipi no superava els 2.000  habitants. Només eren set els que passaven del miler. A partir de [[1920]] la població de Valls s'estabilitza amb alguns petits alts i baixos. En canvi, el conjunt comarcal continuava descendint fins al 1960. Aleshores la població era de 27.629  habitants, dels quals Valls en tenia 11.886. A la capital vivia el 43% del total comarcal.

Durant les dues dècades següents la població comarcal es recupera lentament. Es detecta que la població de Valls augmenta més que el total comarcal. Això vol dir que el despoblament de la resta dels municipis és molt més elevat que el creixement de Valls. A conseqüència d'aquesta tendència, l'Alt Camp té en els últims 25 anys del segle XX, una plana força poblada i un entorn pràcticament desert des del punt de vista demogràfic. Valls, amb 19.577  habitants ([[1986]]), conté més de la meitat del total comarcal. El segon municipi és Alcover, amb 3.465  habitants. Només dos altres municipis (el Pla de Santa Maria i Vila-rodona) superen el miler.

* Agregacions municipals per no arribar a 250  habitants: