Diferència entre revisions de la pàgina «Alfons Mucha»

m
Terminologia
m (Terminologia)
Mucha va produir una gran quantitat de pintures, pòsters, anuncis i il·lustracions, així com dissenys per a joieria, catifes, empaperats i decorats teatrals dins el que es va arribar a conèixer com l'''estil Art Nouveau''. Els treballs de Mucha, freqüentment, introduïen dones joves i boniques, flotant en abillaments vagament neoclàssics, freqüentment envoltades d'exuberants flors que, de vegades, formaven rams darrere dels seus caps. Aquest estil va ser imitat amb freqüència. De tota manera, Mucha va intentar distanciar-se d'aquest estil al llarg de la seva vida, insistint que més que adherir-se a un cert estil de moda, les seves pintures s'originaven en la seva pròpia inspiració. Va declarar que pensava que l'art existia per a transmetre un missatge espiritual i d'aquí la seva frustració per la fama que va aconseguir mitjançant un art bàsicament comercial. A més a més, sempre va voler concentrar-se més en projectes elevats que ennoblissin l'art i el seu lloc de naixement. Mucha va visitar els Estats Units entre 1906 i 1910 i va retornar a terres txeques per establir-se a [[Praga]], on va decorar el Teatre de Belles Arts així com altres llocs distintius de la ciutat.
 
Quan [[Txecoslovàquia]] va obtenir la independència, després de la [[Primera Guerra Mundial]], Mucha va dissenyar segells postals, bitllets de banc i altres documents governamentals per a la nova nació. Va passar molts anys treballant en el que ell considerava la seva obra mestra, ''L'Èpica Eslava'' (''Slovanská epopej''), una sèrie d'enormes pintures que descriuen la història dels pobles eslaus, que va ser donat a la ciutat de Praga el [[1928]]. Mucha havia somiat completar aquesta sèrie, una celebració de l'èpica eslava, des de la seva joventut. Amb l'esclat de la [[Segona Guerra Mundial]], Mucha va ser arrestat i interrogat pels ocupants [[alemanys]]. Mai no es va recuperar de la tensió d'aquest episodi, ni de veure la seva llar envaïda i vençuda. Va morir a Praga el 14 de juliol del 1939 a conseqüència d'una [[pulmoniapneumònia]] i allà va ser enterrat, al cementiri de Vysehrad. La seva darrera pintura va ser ''El jurament d'unió dels eslaus''.
 
En el temps de la seva mort, l'estil de Mucha es considerava ja passat de moda, però l'interès pel seu art va reviure a la [[dècada de 1960|dècada del 1960]], i continua experimentant interès de manera periòdica des de llavors, i influeix il·lustradors contemporanis. Gran part de l'interès pel treball de Mucha pot ser atribuït al seu fill, a l'autor Jiri Mucha, qui va escriure extensament sobre el seu pare i va dedicar gran part de la seva vida a cridar l'atenció envers les seves obres.
1.687.719

modificacions