Velocitat límit: diferència entre les revisions

 

A mesura que la velocitat d’un objecte augmenta, també passa la força d’arrossegament que actua sobre ell, que també depèn de la substància per la qual passa (per exemple aire o aigua). A certa velocitat, l’arrossegament o la força de resistència igualarà el tir gravitatori de l’objecte (es considera flotabilitat a continuació). En aquest punt l’objecte deixa d’accelerar-se i continua caient a una velocitat constant anomenada velocitat terminal (també anomenada velocitat d’assentament). Un objecte que es mogui cap avall més ràpid que la velocitat del terminal (per exemple, perquè es llença cap a baix, caigués des d'una part més fina de l'atmosfera o canviava de forma) s'alentirà fins a assolir la velocitat del terminal. L’arrossegament depèn de l’àrea projectada, aquí, la secció o silueta de l’objecte en un pla horitzontal. Un objecte amb una àrea projectada gran en relació amb la seva massa, com un paracaigudes, té una velocitat terminal inferior a una amb una petita àrea projectada en relació amb la seva massa, com per exemple una bala. En general, per a la mateixa forma i material, la velocitat del terminal d’un objecte augmenta amb la mida. Això es deu al fet que la força descendent (pes) és proporcional al cub de la dimensió lineal, però la resistència a l’aire és aproximadament proporcional a l’àrea de secció transversal que augmenta només a mesura que el quadrat de la dimensió lineal. Per a objectes molt petits com la pols i la boira, la velocitat del terminal es supera fàcilment amb corrents de convecció que impedeixen arribar a terra i, per tant, romandre en suspensió a l’aire durant períodes indefinits. La contaminació de l’aire i la boira en són exemples.

 

== Flux laminar (Força de Stokes) ==