Revolta de les Quintes (1870): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Correció ortogràfica aprofitant que fa 150 anys de la revolta
Ampliació d'informació respecte la revolta en altres poblacions
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
La '''Revolta de les Quintes de 1870''' va tenir lloc a diferents poblacions de Catalunya, tenint una destacada importància la que va tenir lloc a la [[Vila de Gràcia]] ésper unala derepressió lesque múltiplesaquesta revoltesva popularspatir. queVa esser vanuna desencadenarrevolta apopular diversosque pobleses delvan pla de Barcelonadesencadenar l'abril del [[1870]], quan el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l'exèrcit. El general [[Eugenio de Gaminde y Lafont]] va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes.

== Vila de Gràcia ==

Els graciencs foren avisats de l'arribada de les tropes amb els tocs de la campana de la Plaça Orient (després [[plaça Rius i Taulet]] i, des del 2009, [[Plaça de la Vila (Gràcia)|Plaça de la Vila]]).
 
Els militars, enutjats pel so de la campana, no van parar de disparar canonades des del [[Passeig de Gràcia]] però no van aconseguir destruir-la, malgrat que sí que l'esquerdaren. No obstant això, no va deixar de tocar tot i que no sonava bé. El setge va durar sis dies, del 4 al 9 d'abril, i resultà en 27 morts i en el saqueig indiscriminat d'un gran nombre de cases.
Linha 11 ⟶ 15:
 
Després del saqueig i rendició de la vila, poc abans d'aixecar-se l'estat de setge, l'editor [[Innocenci López Bernagosi]] estava buscant un títol per un nou setmanari que havia de treure per aquelles dates. Valentí Almirall, líder republicà federalista, proposà a Innocenci López el títol de "La Campana de Gràcia" com a capçalera del nou setmanari en homenatge al símbol de la revolta de les quintes. "No t'apuris -digué Almirall a López Bernagosi-: titula el nou periòdic La Campana de Gràcia, i deixa'l anar, que farà forrolla". El dia 8 de maig de 1870 apareixia el primer número de La Campana de Gràcia. Un dels dos setmanaris en català -juntament amb l'[[Esquella de la Torratxa]]- que va sobrepassar els 3.000 números i que va publicar-se durant gairebé seixanta-cinc anys.
 
== Altres poblacions ==
 
La impopularitat de les quintes provocà el que han estat considerades les darreres bullangues a Barcelona, les quals van influir moltes poblacions catalanes. En el Pla de Barcelona els esdeveniments violents començaren a [[Sants]] el dia [[4 d’abril]] quan l’alcalde es disposava a fer el sorteig de quintes. Sants, en aquell moment Sans, era un poble de forta tradició pagesa d'horta que havia patit una considerable transformació industrial amb grans fàbriques com el [[Vapor Vell (Sants)|Vapor Vell]] o [[l'Espanya Industrial]]. Van ser precisament dones i treballadors joves d’aquestes fàbriques els
primers de protestar contra els sortejos. La protesta derivà en un assalt a l’ajuntament, amb crema de documentació oficial destrucció de mobles i fins es ferí d’una ganivetada l’alcalde i fou ajusticiat l’alcalde segon, desapareixent l’alcalde tercer. La revolta s'estengué a la ciutat de Barcelona, sobretot als voltants de la [[plaça del Padró]].
 
També en altres poblacions com [[Valls]] es produïren aldarulls pel reemplaçament de l'exèrcit, que foren anomenats, la '''Saragata de les quintes'''. Fou una revolta sense ramificacions fora de la vila. La motivació era el nerviosisme dels liberals sota el règim moderat, sumat al fet que quan protestaven judicialment els jornalers i propietaris, els moderats estaven a favor dels propietaris. El reclutament d'aquest any ja havia acabat amb un avalot, el crit de “fora les quintes” augmentava per la notícia que els mossos d'esquadra havien de dur a [[Tarragona]] els presos. Alguns d'ells eren polítics com Anton Escoda (“Escoda d'Alió”) i Pere Salas (“Cego del Tint”). El poble protestà de manera radical i cridant “morin advocats i procuradors” i “morin els que saben llegir i escriure!” va sortir al carrer contra les classes altes.
 
El 16 de juliol un grup armat de [[Vilafranca del Penedès]], sota el comandament d'Emeteri Huguet (“l'Armanté”), juntament amb liberals de Valls, desarmaren els mossos d'esquadra i van alliberar els presos de la garjola, i a més, els van armar. Un cop van tornar els mossos rearmats de [[Tarragona]] a [[Valls]] van produir una revolta que durà tota una llarga nit. La lluita va suposar la mort de diversos combatents dels dos bàndols.
 
== Vegeu també ==