Revolta de les Quintes (1870): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació d'informació respecte la revolta en altres poblacions
m Petites correccions
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
La '''Revolta de les Quintes de 1870''' va ser una revolta popular que va tenir lloc a diferents poblacions de [[Catalunya]], tenint una destacada importància la que va tenir lloc a la [[Vila de Gràcia]] per la repressió que aquesta va patir. Va ser unaLa revolta popular que es vanva desencadenar l'abril del [[1870]], quan el govern espanyol volgué cridar obligatòriament els mossos per servir dins l'exèrcit. El general [[Eugenio de Gaminde y Lafont]] va ser l'encarregat de fer efectiva l'ordre de les primeres quintes.
 
== Vila de Gràcia ==
Línia 21:
primers de protestar contra els sortejos. La protesta derivà en un assalt a l’ajuntament, amb crema de documentació oficial destrucció de mobles i fins es ferí d’una ganivetada l’alcalde i fou ajusticiat l’alcalde segon, desapareixent l’alcalde tercer. La revolta s'estengué a la ciutat de Barcelona, sobretot als voltants de la [[plaça del Padró]].
 
També en altres poblacions com [[Valls]] es produïren aldarulls pel reemplaçament de l'exèrcit, que foren anomenats, la '''"Saragata de les quintes'''". Fou una revolta sense ramificacions fora de la vila. La motivació era el nerviosisme dels liberals sota el règim moderat, sumat al fet que quan protestaven judicialment els jornalers i propietaris, els moderats estaven a favor dels propietaris. El reclutament d'aquest any ja havia acabat amb un avalot, el crit de “fora les quintes” augmentava per la notícia que els mossos d'esquadra havien de dur a [[Tarragona]] els presos. Alguns d'ells eren polítics com Anton Escoda (“Escoda d'Alió”) i Pere Salas (“Cego del Tint”). El poble protestà de manera radical i cridant “morin advocats i procuradors” i “morin els que saben llegir i escriure!” va sortir al carrer contra les classes altes.
 
El 16 de juliol un grup armat de [[Vilafranca del Penedès]], sota el comandament d'Emeteri Huguet (“l'Armanté”), juntament amb liberals de Valls, desarmaren els mossos d'esquadra i van alliberar els presos de la garjola, i a més, els van armar. Un cop van tornar els mossos rearmats de [[Tarragona]] a [[Valls]] van produir una revolta que durà tota una llarga nit. La lluita va suposar la mort de diversos combatents dels dos bàndols.