Revolta de les Quintes (1870): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Petites correccions |
m Corregir una ubicació mal escrita. |
||
Línia 19:
La impopularitat de les quintes provocà el que han estat considerades les darreres bullangues a Barcelona, les quals van influir moltes poblacions catalanes. En el Pla de Barcelona els esdeveniments violents començaren a [[Sants]] el dia [[4 d’abril]] quan l’alcalde es disposava a fer el sorteig de quintes. Sants, en aquell moment Sans, era un poble de forta tradició pagesa d'horta que havia patit una considerable transformació industrial amb grans fàbriques com el [[Vapor Vell (Sants)|Vapor Vell]] o [[l'Espanya Industrial]]. Van ser precisament dones i treballadors joves d’aquestes fàbriques els
primers de protestar contra els sortejos. La protesta derivà en un assalt a l’ajuntament, amb crema de documentació oficial destrucció de mobles i fins es ferí d’una ganivetada l’alcalde i fou ajusticiat l’alcalde segon, desapareixent l’alcalde tercer. La revolta s'estengué a la ciutat de Barcelona, sobretot als voltants de la [[
També en altres poblacions com [[Valls]] es produïren aldarulls pel reemplaçament de l'exèrcit, que foren anomenats, la "Saragata de les quintes". Fou una revolta sense ramificacions fora de la vila. La motivació era el nerviosisme dels liberals sota el règim moderat, sumat al fet que quan protestaven judicialment els jornalers i propietaris, els moderats estaven a favor dels propietaris. El reclutament d'aquest any ja havia acabat amb un avalot, el crit de “fora les quintes” augmentava per la notícia que els mossos d'esquadra havien de dur a [[Tarragona]] els presos. Alguns d'ells eren polítics com Anton Escoda (“Escoda d'Alió”) i Pere Salas (“Cego del Tint”). El poble protestà de manera radical i cridant “morin advocats i procuradors” i “morin els que saben llegir i escriure!” va sortir al carrer contra les classes altes.
| |||