Nomenclatura binomial: diferència entre les revisions

El nom de gènere sempre comença amb majúscula mentre que l'epítet sempre ho fa en minúscula; ambdós termes s'escriuen en cursiva, per exemple: ''Homo sapiens''. El nom de gènere pot abreujar-se, però mai ometre's, si ja ha estat nomenat abans o pot deduir-se pel context en què es troba (com ara ''[[H. sapiens]]''). En alguns casos l'ús d'aquestes abreviacions és tan comú que acaben fent-se servir de manera general, un exemple d'aquest fenomen és el [[eubacteri|bacteri]] ''Escherichia coli'', que sovint s'anomena simplement ''[[E. coli]]''.

 

 

Els primers intents de classificació dels éssers vius van ser duts a terme ''Historia Animalium'',<ref>{{Ref-llibre|cognom=Gaza|nom=T.|títol=Artistotelis de natura animalium|url=|edició=|llengua=|data=1476|editorial=|lloc=Venècia|pàgines=|isbn=}}</ref> Aristòtil diferencià els animals en ''énaima'' i ''ánaima'', que es corresponen als actuals vertebrats i invertebrats, respectivament. Dins dels ''énaima'' (animals amb sang), hi inclogué els peixos, els tetràpodes i àpodes ovípars (rèptils i amfibis), els ocells i els mamífers. D'altra banda, els ''ánaima'' comprenien els animals coberts de conquilles (gasteròpodes, acèfals i zoòfits), els animals segmentats (verms i artròpodes no crustacis), els crustacis i els cefalòpodes. Així mateix, classificà els éssers en la Scala naturæ, un sistema jeràrquic i gradual que els ordena en ordre creixent i progressiu en dotze nivells segons la seva perfecció. Al capdamunt del sistema, considerà que l'ésser més perfecte a nivell d'organització era l'ésser humà, seguit dels quadrúpedes, els cetacis i la resta d'animals. Els tres darrers graus d'organització eren ocupats per les plantes superiors, les plantes inferiors i els éssers inanimats, respectivament.