QDOS: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi
m Manteniment de plantilles
Línia 31:
| id = {{ISBN|0-07-135892-7}}
|pàgines= pág. 332-333
|llengua= anglès}}</ref>
En conversacions posteriors entre IBM i [[Bill Gates]], aquest últim mencionà l'existència del QDOS i el representant d'IBM, Jack Sams, li demanà que aconseguís una llicència per aquest sistema operatiu.
 
Línia 47:
 
[[Fitxer:Zx-cpm.jpg|miniatura|Pantalla de CP/M 2.2: llista de directoris i fitxers]]
La controvèrsia ha continuat a causa de la semblança entre els dos sistemes. Potser l'afirmació més sensacionalista ve de [[Jerry Pournelle]], que digué que Kildall li demostrà personalment que el DOS contenia codi del CP/M (introduint una ordre al DOS, aquest mostrava el nom de Kildall).<ref>{{citar podcast| url=http://www.twit.tv/twit73| títol=This WEEK in TECH | web=The TWiT Netcast Network| data=16 octubre 2010| consulta = 16 octubre 2010 | llengua = anglès}}</ref> A data de 2006, Pournelle encara no ha revelat l'ordre i ningú no ha corroborat la seva història. Un llibre del 2004 sobre Kildall diu que utilitzà un missatge xifrat per demostrar que altres fabricants havien copiat el CP/M, però no diu que trobés el missatge a l'MS-DOS;<ref>{{ref-llibre|cognom=Evans|nom=Harold|coautors=Gail Buckland i David Lefer|any=2004|títol=They Made America| editorial=Little, Brown & Co| id={{ISBN|0-316-27766-5}} |llengua= anglès}}</ref> en lloc d'això, la seva memòria (una font pel llibre) indicava la semblança ben coneguda de la interfície. Paterson insisteix que el programari del QDOS era un treball original seu i ha negat haver-se referit al codi del CP/M o haver-lo utilitzat de qualsevol altra manera mentre l'escrivia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Paterson|nom=Tim|data=3 octubre 1994|títol=The Origins of DOS| publicació=Microprocessor Report| url=http://www.ece.umd.edu/courses/enee759m.S2000/papers/paterson1994-kildall.pdf| fechaaceso=15 abril 2007 |llengua= anglès}}</ref> Després de la publicació del llibre el 2004, demandà els autors i editors per [[difamació]].<ref>{{ref-publicació| autor=Associated Press|data=3 febrer 2005|títol=Programmer sues author over role in Microsoft history |publicació=USA Today| url=http://www.usatoday.com/tech/news/2005-03-02-ms-coding-dis_x.htm|consulta=15 abril 2007 |llengua= anglès}}</ref> El cas es remunta a una demanda presentada per Paterson contra Evans el 2004, després que aquest últim escrigués al seu llibre ''They Made America'' que el suposat inventor del DOS (que després li hauria venut a Bill Gates, a qui hauria servit de base pel seu sistema operatiu Windows) en realitat havia pres la idea del CP/M (Control Programming/Monitor).<ref>{{ref-publicació| publicació = Noticiasdot.com|data=31 juliol 2007|títol= ¿Y quien inventó el DOS? |url= http://www.noticiasdot.com/wp2/2007/07/31/%C2%BFy-quien-invento-el-dos/||llengua= castellà}}</ref>
 
Abans del 1982, quan IBM demanà que Microsoft llancés una versió del DOS compatible amb un [[disc dur]], el PC-DOS 2.0 era una reescriptura gairebé completa del DOS, així que abans de març del 1983 ja quedava molt poc del QDOS. L’element més resistent del QDOS era el seu primitiu editor de [[línia d'ordres]], [[EDLIN]], que continuava sent l'únic editor proporcionat amb les versions del DOS de Microsoft fins que al juny del 1991 es llançà la versió 5.0 de l'[[MS-DOS]], que incloïa un editor a pantalla completa (conegut com a «[[Edit (MS-DOS)|edit]]») basat en [[QBasic]].