Maraix: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Terminologia |
m Toponímia |
||
Línia 28:
El 546 de l'hègira ([[1151]]-[[1152]]) l'[[aiubita]] [[Nur al-Din]] d'[[Alep]] que havia capturat a Joscelí d'Edessa, es va apoderar de Maraix i de bona part del comtat (incloses Tell Bashir, [[Aintab]]. [[Duluk]], Kurus, etc.). La regió fou llavors dividida: el sultà Masud va rebre Maraix, Barzaman, Raban, Kaysum i Bahasna; l'[[ortúkida]] Kara Arslan de [[Hisn Ziyad]] va rebre Babula, Gargar, Kyakhta i Hisn Mansur; i Nur al-Din va conservar la resta. El [[1155]] Kilidj Arslan, al que el seu pare Masud havia cedit la senyoria de Maraix, va atacar un poble armeni, i els armenis, sota el comandament d'Esteve, germà del príncep Thoros, van atacar Maraix i la van incendiar ([[1156]]) i se'n van emportar la població aprofitant l'absència del sultà i de les tropes. Entre els presoners hi havia el bisbe de Maraix, Denys bar Salibi. El 1165 Thoros de l'[[Regne d'Armènia Menor|Armènia Menor]] va atacar altra vegada Maraix i la va ocupar temporalment i Nur al-Din la va arrabassar llavors a Kilidj Arslan mentre el seljúcida estava en campanya contra el danishmèndida Dhul Nun ([[14 de juny]] de [[1173]]), conquesta a la que va seguir Bahasna; sembla que les va donar al seu aliat [[Mleh]] de l'Armènia Menor. El senyor de Maraix (no és segur que fos Mleh) va atacar el districte de Raban, i [[al-Malik al-Zahir]] va aixecar un exèrcit contra ell vers [[1195]] o [[1196]] però el senyor de Maraix va implorar pietat i va reconèixer la sobirania aiubita. D'altra banda el [[1185]] l'armeni Rupen III va fer presoner [[Bohemond III d'Antioquia]] i el va obligar a cedir la regió de Djayhan a Kastun (dins el districte de Maraix).
[[Kaykhusraw I|Giyath al-Din Kaykhusraw I]] fill de Kilidj Arslan II va ocupar Maraix el [[1208]] en el curs d'una campanya contra Armènia Menor i en va nomenar governador a Husam al-Din Hasan, al que va succeir el seu fill Ibrahim ben Hasan, i a aquest el seu fill Nusrat al-Din. Després va seguir el seu fill Muzaffar al-Din, amb un regnat bastant llarg, seguit pel del seu germà Imad al-Din que, mancat del suport d'Izz al-Din [[Kaykaus I]] sultà de [[
El [[1271]] [[Bàybars I]] va enviar des d'Alep una força militar dirigida par Baybars al-Waziri i Isa ben Muhim contra Maraix, i en va expulsar als mongols, però la ciutat va quedar en poder dels armenis. El [[1274]] es van enviar altra vegada tropes que no van poder ocupar la ciutat però van arribar a les seves portes. Les negociacions diplomàtiques entre el govern de Sis i Baybars tenien com a finalitat la cessió de Maraix i Bahasna, que Baybars reclamava, però finalment va accedir a rebre una compensació en metàl·lic. El sultà [[Al-Àixraf Khalil]] (1290-1293) va rebre Maraix, Bahasna i Tell Hamdun mitjançant tractat el [[1292]], però algun temps després Maraix i Tell Hamdun estaven altra vegada en mans dels armenis, i el [[1297]] foren ocupades per Bilban Tabakhi, ''naib'' d'Alep pel compte del sultà [[al-Mansur Lajin]]. Un tractat amb Armènia Menor del [[1298]] va establir la frontera al riu Djayhan, per tant i Hamus, Tell Hamdun, Kubara, al-Nukayr, Hadjar Shughlan, Sirfandakar i Maraix van quedar en possessió del sultà.
| |||