Ladik (Samsun): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Toponímia
Línia 5:
Hi ha restes de poblament des de vers el 3000 aC en no menys de 30 llocs a l'entorn de la ciutat; alguns datarien del [[calcolític]] i de l'[[edat del bronze]] i fins a l'[[edat del ferro]], continuant en temps dels romans. El lloc de Köyiçi Tepesi prop de la fortalesa d'İkizarı es creu que podria ser el lloc esmentat per [[Estrabó]] al nord del llac ''Stiphane'' (Lac de Ladik); Salur és un poble a 11 km al nord de Ladik i un dels llocs més importants de la regió del període de l'edat del ferro. La regió fou habitada pels [[hitites]]. Els perses la van dominar de vers el 550 al [[332 aC]]; el territori aleshores s'estenia per la costa de la [[mar Negra]] i formava part del [[regne del Pont]]. '''Laodicea Pòntica''' (''Laodiceia ad Pontus'', Λαοδικεια) fou fundada probablement pel [[selèucida]] [[Seleuc I Nicàtor]] al [[Regió del Pont|Pont]] a un turó a uns mil metres al sud-oest d'[[Amisos]]; va portar el nom de la mare de Seleuc, Laodicea. Per distingir-la d'altres ciutats amb el mateix nom se li va dir Laodicea Pòntica (Laodicea del Pont); és discutit si fou la mateixa que Laodicea Cremada (en llatí [[Laodicea Combusta]], en grec : Λαοδίκεια η Κατακεκαυμένη Laodicea Katakékaumène); el nom de Catakékaumène (en grec Κατακεκαυμένη) el donava [[Estrabó]] a una regió on no creixia cap més arbre que la vinya i que el vi de la regió era de tanta qualitat com el que més; a la regió la part plana tenia aspecte de cendra i la part muntanyosa era rocosa i negra com a calcinada.<ref>L'Enciclopedia de l'Islam situa Laodicea Combusta o Laodicea Katakékaumène, prop de Konya, a 35 km al nord; a l'''Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers'' editada a [[França]] a la meitat del segle XVIII, Louis de Jaucourt diu: "uns la situen a la [[Pisídia]], altres a la [[regió de Frígia]] i altres finalment a [[Licaònia]], perquè es troba als límits de diferents regions"</ref> Va passar amb el Pont a domini romà i després romà d'Orient. El [[863]] els àrabs van fer una incursió a Anatòlia que va arribar fins a la regió. Després de la [[batalla de Manazkert]] del [[1071]] la ciutat no va trigar a caure en mans dels turcmans [[seljúcides]].
 
A la [[batalla de Köse Dağ]] el [[26 de juny]] de [[1243]],<ref>{{en}} Claude Cahen, “Köse Dagh” ''Encyclopaedia of Islam'', ed. by P. Bearman, et al. (Brill 2007)</ref> l'exèrcit mongol va esclafar a les forces del [[sultanatsoldanat de Rum]] que va esdevenir un estat vassall dels mongols i seguidament dels [[Il-khans]]. El sultanat va acabar per desaparèixer el [[1307]]. Però els mongols van perdre el control d'Anatòlia a causa de les lluites internes; l'[[il-khan]] [[Abu Said Bahadur Khan|Abu Said Bahadur]] es va desfer del seu tutor [[Amir Coban]] i del seu fill [[Timurtash]], governador d'Anatòlia, el 1328 i va pujar al govern de la regió [[Ala al-Din Eretna]]. A la mort del khan el 1335, Eretna va esdevenir independent i la seva dinastia va governar la regió fins que fou suplantada pel [[Kadi Burhan al-Din]] Ahmed que va agafar el poder per a si mateix. El beylikat de Burhan al-Din va tenir bones relacions amb els otomans amb els quals es va aliar contra [[Tamerlà]] però el [[1398]] [[Baiazet I]] va annexionar el territori posant fi a la dinastia. El juliol de [[1402]], Bayezid Yıldırım fou derrotat a [[Ankara]] per Tamerlà; però aquest va morir el [[1405]] i els otomans van recuperar el terreny perdut ([[1414]]) incloent Ladik.
 
En endavant no van passar fets rellevants. [[Baiazet II]] quan residia a Amasya com a príncep hereu,<ref>als segles XV i XVI els prínceps hereus residien a aquesta ciutat</ref> la va escollir per tenir-hi la seva residència a l'estiu i hi passava sis mesos a l'any; durant aquest temps la va adornar amb diversos monuments, jardins i edificis. Al {{segle|XVII}} fou visitada per [[Ewliya Çelebi]] i diu que tenia 3020 cases i 400 botigues; era quasi independent de l'autoritat provincial a causa de la importància dels seus ''[[wakf]]s''. Havent perdut el paper de residència de príncep va entrar en lenta decadència, ja clarament perceptible al {{segle|XVIII}} i a mitjan {{segle|XIX}} havia esdevingut una vila d'uns cents d'habitants, encara que tenia mesquita reial amb dos minarets. Al final del {{segle|XIX}} tenia uns 1500 habitants però el 1950 havia remuntat a 5.054. La primera edició de l'Enciclopèdia de l'Islam la situava segurament erròniament al lloc de la Ladik propera a Çererek; la segona edició ho va corregir situant-la prop d'[[Amasya]] seguint l'opinió de Ruge (basada en el text d'[[Estrabó]] que situava prop del llac una fortalesa en ruïnes -Ikizari- i un palau reial. La Laodicea Pòntica només està testimoniada per algunes monedes de [[Mitridates VI Eupator]] i per tant la seva situació sempre ha estat objecte de discussió.