Der Rosenkavalier: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
→‎Anàlisi de la música: Errada de traducció
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit
Línia 111:
L'ària italiana del primer acte, ''Di rigori armato il seno'', és una serenata sentimental que imita una pàgina típica del repertori tradicional. És un fragment ple de lirisme, de gran exigència vocal, que en la seua repetició contrasta amb el diàleg entre el baró i el notari discutint els termes del contracte matrimonial.
 
L'escena final d'aquest acte comença amb el monòleg de la Mariscala, ''Da geht er him''. Aquest personatge ja s'havia mostrat com a amant experta i sensual en l'escena conamb Octavian, i com a dama frívola i noble en els diàlegs amb el baró. Ara apareix com una dona madura i reflexiva. En aquest fragment Strauss utilitza instruments solistes que donen a l'orquestra una sonoritat [[música de cambra|camerística]] que subratlla l'ambient intimista de l'escena. L'aparició d'Octavian s'acompanya amb una música apassionada i per moments dramàtica, que contrasta amb el to serè i malenconiós de la Mariscala.
 
En el segon acte cal destacar l'escena de la trobada entre Octavian i Sophie, ''Mir ist Die ehre widerfahren'' (M'ha estat concedit l'honor), en què el lliurament de la rosa d'argent es transforma en un duo d'amor. La melodia extasiada de Sophie arriba fins a l'extrem agut en ''pianissimo'', i el compositor aconsegueix a través de la música i el text suspendre i elevar els personatges fins a col·locar-los per damunt de l'espai i del temps. S'introdueix el tema de la rosa d'argent, amb una orquestració summament original, que consisteix en 3 flautes, 3 violins, celesta i 2 arpes, de manera que el so tinga matisos platejats i suggerisca el metall de la rosa. L'escena conclou amb un epíleg orquestral, en què una intervenció del clarinet indica la presència del baró Ochs, i trenca el clima poètic de l'escena.