Diferència entre revisions de la pàgina «Abat Garí»

8 octets eliminats ,  fa 1 any
m
Tipografia
m (neteja i estandardització de codi)
m (Tipografia)
L’'''abat Garí''', {{segle|X|s}}, fou un eminent abat de diversos monestirs [[benedictins]] dels comtats de [[Comtat de Carcassona|Carcasona]] i de [[comtat de Cerdanya|Cerdanya]] vinculats a l’[[ordre de Cluny]]. El primer del qual es té notícia, a. 961-965, és [[Sant Pere de Lesat]] ([[Comtat de Carcassona]]), en el darrer any esmentat, passà a [[Sant Miquel de Cuixà]], ([[Comtat de Conflent]]), abans del 978 també ho era de monestir de [[Monestir de Sant Hilari|Sant Hilari de Carcassona]], el 988 viatja a [[Abadia de Montecassino|Montecassino]] i [[Terra Santa]], d’on tornà el 993, [[Joan XV]] el confirmà com abat dels monestirs de [[Lesat]], Carcassona, Cuixà, [[Mas Garnier]] i [[Abadia de Nostra Senyora d'Alet|Alet]]. L'any 1000 un document del comte [[Bernat Tallaferro]] el cita ja difunt.
 
Garí devia estar fortament relacionat a [[Maiol de Cluny]] (906-994) i a la gran expansió que la [[reforma cluniacenca]] experimentà sota la seva direcció, per l'altra part [[Sunifred II de Cerdanya|Sunifred de Cerdanya i Besalú]] atret per un orde monàstic desvinculat del bisbe local (en els seus territoris no n’hi havia), li’n va oferir la direcció i reordenació de Sant Miquel de Cuixà l’anyl'any 965 i a partir d'aquest moment apareix intensament vinculat a la dinástica comtal.
 
Així el 968 Garí viatjava a Roma acompanyat del comte [[Oliba Cabreta]] per solicitar la confirmació papal de privilegis anteriors.
El 969 entrà en contacte amb Gerbert d'Orlhac, el futur [[Papa Silvestre II]], que retornava de la seu viatge d’estudis a [[Santa Maria de Ripoll|Ripoll]] interessat en la cultura científica àrab i amb el qual mantindria correspondència en el futur.
L’any 974 es procedia, després d’una llarga reforma, a consagrar l’església de Sant Miquel, amb l’assistèncial'assistència dels bisbes d’[[bisbat d'Elna|Elna]], de [[Bisbat de Girona|Girona]], de [[Bisbat de Vic|Vic]], d’[[Bisbat d’Urgell|Urgell]], de [[llista de bisbes i arquebisbes de Tolosa|Tolosa]] i de [[Bisbat de Carcassona|Carcassona]].
En el 978 tornava a emprendre un segon viatge per terres itàliques on entrà en contacte amb [[Pere Orsèol]], [[Dux de Venècia]], al qual va provocar una crisi religiosa i que poc després trobem a Cuixà vestint l’hàbit acompanyat dels seus connacionals [[Joan Gradenigo]], [[Joan Morosini]], Marí i [[Romuald de Ravenna|Romuald]]. A la mort d’Urseol, 988, inicià un tercer viatge acompanyat del grup venecià, que es dispersà, i d’Oliba Cabreta que morí a Montecassino el 990. Garí aleshores passa a Jerusalem d’on retornà el 993, residint a partir de la data a Sant Pere de Lesat, on degué morir abans de l’anyl'any 1000.
Garí acabà exercint com una mena de de provincial de l’ordre de Cluny als comtats de Carcassona i de Cerdanya, segurament en reconeixement d’una llarga trajectòria monacal de gran influència política i religiosa, en un temps de forta expansió cultural promoguda per la reforma cluniacenca i de debilitament del poder reial franc a l’espai occità i català, que culminaria, en temps seu, amb la ruptura definitiva del vincle vassallàtic de diversos comtats aprofitant l’advenimentl'adveniment de la [[dinastia Capet]] (987): a [[Comtat d'Empúries|Empúries]]-[[Comtat del Rosselló|Rosselló]] [[Gausfred I]] encunyava moneda sense designar al rei i s'intitulava comte "per la gracia de Déu" i a [[comtat de Barcelona|Barcelona]] després del [[saqueig de Barcelona]], [[Borrell II]] s'abstenia de retre vassallatge a [[Hug I de França|Hug Capet]], inaugurant així un ràpid procés d’accés a la [[sobirania]] senyorial ''de facto'' en tot el migdia del [[regne franc]].
 
== Bibliografia ==
1.336.062

modificacions