Antonio de Montesinos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - participà a la + participà en la
m neteja i estandardització de codi
Línia 3:
 
== A Espanya ==
 
Antonio de Montesinos entrà a l'[[Orde de Predicadors]] al [[convent de Sant Esteve de Salamanca]], on féu tots els estudis. Quan hagué acabat el noviciat, féu la professió com a frare l'1 de juliol de 1502. Posteriorment, en acabar els estudis de [[teologia]] i ja ordenat de sacerdot fou assignat al Reial Convent de Sant Tomàs d'Àvila el 1509, que acabava de ser fundat, en companyia de fra [[Pedro de Córdoba]], fra Bernardo de Sant Domènec, fra Tomàs de Fuentes i fra Domingo Velázquez.<ref>V. Rubio, 2009, p.53</ref>
 
== Cap a Amèrica ==
 
El 1510 formà part del primer grup de missioners dominics que s'embarcaren cap al Nou Món, després d'obtenir la Reial Cèdula amb data d'11 de febrer de 1509, que els concedia el pas a les Índies de 15 religiosos i 3 laics. Aquest grup pioner de dominics, presidit per fra Pedro de Córdoba, estava conformat per fra Antonio de Montesinos, fra Bernardo de Sant Domènec i fra Domingo de Villamayor. Durant el viatge a la nau ''Espíndola'', realitzaren una parada a l'illa de San Juan. El grup arribà al port d'Ozama, a la [[Hispaniola]], el setembre de 1510. Acabaren arribant fins a aquella primera comunitat un total de 15 frares.
 
== Apostolat a Santo Domingo. El sermó de denúncia ==
 
Montesinos, a [[Santo Domingo]], es preocupà de defensar els indis. Predicà per encàrrec de [[Pedro de Córdoba]] i la seva comunitat religiosa els sermons del 21 i 28 de desembre de 1511 denunciant els abusos i maltractaments que s'estaven cometent en el sistema d'encomendacions que arribaven a esclavitzar els indis, saltant-se les obligacions que aquest sistema els imposava als colonitzadors.
 
Linha 19 ⟶ 16:
 
== Desenllaç ==
 
El resultat d'aquesta polèmica fou la formació d'una junta de teòlegs, de la qual sortiren les [[Lleis de Burgos]], aprovades el 27 de desembre de 1512. Fra Pedro de Córdoba les considerà incompletes i es desplaçà a Espanya per esmenar-les. El rei [[Ferran el Catòlic]] s'hi mostrà d'acord, les discussions continuaren i el 28 de juliol de 1513 es feren diverses esmenes. Després de tornar Montesinos al Nou Món treballà com a missioner a l'illa d'Hispaniola i a l'illa de San Juan ([[Puerto Rico]]), on es quedà greument malalt. El 1514 participà en la primera expedició dels dominics a l'actual [[Cumaná]], [[Veneçuela]], on és probable que Montesinos fes la primera missa al continent americà. Abans de tornar a la ciutat de Santo Domingo, fundà un convent a Píritu juntament amb els franciscans de Cumaná el 1515. Viatjà de nou a Espanya el setembre de 1515 per negocis de la seva comunitat. El 1518 estigué de nou de pas a l'illa de San Juan amb fra Pedro de Córdoba. Ambdós es dirigiren cap a Espanya per gestionar l'establiment d'una província dominicana a Amèrica. El 1521 fundà un convent a la ciutat de San Juan Bautista de la Isleta, amb uns altres quatre frares dominics, base de la primera universitat a Puerto Rico, fundada el 1532.