Castells càtars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 17:
Per preservar la seva autoritat, l'església predica, doncs, la guerra santa i una lluita de 45 anys omplirà de sang el Llenguadoc. El [[papa Innocenci III]] cursa una circular a tots els bisbes de França per oferir les terres occitanes als que vagin a combatre-les i les mateixes indulgències que per la croada a [[Terra Santa]].
La crida del papa va tenir un gran èxit de reclutament, amb gent vinguda de tot arreu, decidits a conquerir les riques terres del sud. Al costat dels grans senyors, hi anaven els prelats amb escuders i vassalls; les tropes auxiliars; [[arquer]]s, [[sapador]]s, [[fuster]]s i [[ferrer]]s que construïen i feien funcionar les màquines de guerra, i els mercenaris que servien
Pel juny de 1209 els croats congregats a [[Lió]], es posaven en camí. Els guiava l'abat del [[Cister]]. A tots els cavallers de [[Crist]] amb les banderes desplegades anaven baixant per les vores del [[riu Roine|Roine]]. Aviat arribaren a [[Besiers]] i des del primer moment actuaren amb propòsit d'extermini. La ciutat fou saquejada i incendiada i es parla de 20.000 morts. Tot seguit conquistaren Carcassona, i feren presoner el seu vescomte [[Ramon Trencavell II]], que moria poc temps després.
[[Fitxer:Simon de Montfort.jpg|miniatura|esquerra|'''Simó de Montfort''', cap de la croada contra els càtars]]
| |||