|
== Característiques ==
El cinabri es presenta normalment en una massa granular de cristalls [[trigonal|trigonals]]. És la principal [[mena]] r d
El cinabri es presenta normalment en una massa granular de cristalls [[trigonal|trigonals]]. És la principal [[mena]] de [[mercuri (element)|mercuri]]: està compost en un 85% per mercuri i en un 15% de [[sofre]]. L'obtenció del mercuri a partir del cinabri, utilitza un procés anomenat "torració" a uns 600°C i en presència d'[[oxigen]] en excés, produint com a subproducte [[diòxid de sofre]]. En la seva simetria i característiques òptiques presenta una semblança notable amb el [[quars]], exhibint una polarització circular; en concret, Alfred Des Cloizeaux, va demostrar que posseeix quinze vegades el poder rotatiu del quars. És un mineral que no fa reacció amb l'[[HCl]] ni és [[magnètic]]. A causa del seu contingut de mercuri, el cinabri és [[tòxic]] per als éssers humans.
Segons la [[classificació de Nickel-Strunz]], el cinabri pertany a "02.CD - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Sn, Pb, Hg, etc." juntament amb els següents minerals: [[herzenbergita]], [[teallita]], [[alabandita]], [[altaïta]], [[clausthalita]], [[galena]], [[niningerita]], [[oldhamita]], [[keilita]], i hipercinabri.
En l'antiguitat, va ser utilitzat per preservar ossos humans i en [[pintures rupestres]] (com les descobertes prop d'[[Almadén]]). Potser seguint aquesta tradició com preservador d'ossos, els alquimistes van utilitzar el cinabri per preparar un elixir que, suposaven, assegurava la longevitat. En medicina xinesa, es denomina metafòricament cinabri a l'energia sexual o energia de vida, rebuda dels pares en el moment de la concepció i que es va esgotant al llarg de la vida. A l'[[edat mitjana]] es va utilitzar per il·luminar manuscrits. També s'ha emprat com a colorant per al [[lacre]].
== Formació i jaciments ==
Generalment es troba com un mineral d'ompliment als [[Filó (geologia)|filons]] associats a l'activitat volcànica recent i en [[font termal|fonts termals]] alcalines. El cinabri és dipositat per solucions aquoses epitermals ascendents molt allunyades de la seva font ígnia. El principal productor de mercuri actualment és [[Espanya]]. Se'n pot trobar en tots els llocs on s'extreu mercuri, especialment a Almadén (Espanya), així com a [[Lena]] ([[Astúries]]), Nou Almadén ([[Califòrnia]]) o [[Idrija]] ([[Eslovènia]]). A la província de Kweichow, a la [[Xina]], es van extreure uns cristalls molt fins. Se'n troba normalment associat amb mercuri, [[realgar]], [[pirita]], [[marcassita]], [[estibina]], [[òpal]], [[calcedònia]], [[barita]], [[dolomita]] i [[calcita]].
== Varietats ==
== Bibliografia ==
*
* Martín-Gil, J; Martín-Gil, FJ; Delibes-de-Castro, G; Zapatero-Magdaleno, P; Sarabia-Herrero, FJ (1995). ''The first known use of vermillion''. Cellular and Molecular Life Sciences, 51(8): 759-761. {{en}}
== Referències ==
|
