Revisió del 18:50, 11 abr 2020 modifica EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.407.713 edits m Bot elimina espais sobrants Etiqueta: PAWS [1.2] ← Edició anterior		Revisió del 09:33, 24 abr 2020 modifica desfés Papapep (discussió \| contribucions) 10.546 edits Apartats Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula d'organització}} '''L'Associació d'Estudis Reusencs''' és una entitat cultural de la ciutat de [[Reus]], dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "[[Edicions de la Rosa de Reus]]". '''L'Associació d'Estudis Reusencs''' és una entitat cultural de la ciutat de [[Reus]], dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "[[Edicions de la Rosa de Reus]]". Fou fundada el [[1953]]<ref>{{GEC\|0055046\|Reus}}</ref> per [[Gaietà Vilella i Puig]], un financer reusenc relacionat amb la darrera banca local (la [[Banca Vilella]]), que procedia de la [[Lliga Catalana (partit)\|Lliga]], i en foren impulsors [[Ferran Casajuana Escofet\|Ferran Casajuana]], el doctor [[Josep Maria Aluja Pons\|Aluja Pons]], cirurgià, i Ramon Salvat Rius, i des de l'inici en dugueren la direcció intel·lectual [[Josep Iglésies i Fort\|Josep Iglésies]] i [[Salvador Vilaseca i Anguera]] (conseller-assessor, i després president de l'Associació el 1967). Els primers volums de la col·lecció els editava a Barcelona [[Salvador Torrell i Eulàlia\|Salvador Torrell]], Torrell de Reus.<ref>{{Ref-llibre\|cognom = Amorós\|nom = Xavier\|títol = Temps estranys vol. II: 1951-1960\|data = 2002\|editorial = Associació d'Estudis Reusencs\|lloc = Reus\|pàgines = 135\|isbn = 8493232408}}</ref> [[Albert Manent i Segimon\|Albert Manent]] explica que la idea es va gestar en un sopar d'homenatge a un mestre Reusenc, [[Francesc Cros Reig\|Francesc Cros]], i que Salvador Torrell, amb molt d'entusiasme, va parlar amb Gaietà Vilella fins a convèncer-lo de la necessitat de l'editorial. Vilella se sentí afalagat pel fet de què el consideressin un mecenes, i va acceptar. També diu que [[Joaquim Santasusagna]], potser l'intel·lectual més compromès amb la llengua i la cultura en la postguerra reusenca, es va mostrar reticent amb la iniciativa, ja que la propaganda es feia exclusivament en castellà i a més, els títols previstos no eren tots en català. Dels deu primers títols, tres són en castellà.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Manent\|nom=Albert\|títol=Del Noucentisme a l'exili: sobre la cultura catalana del nou-cents\|pàgines=160-161\|lloc=Barcelona\|editorial=Abadia de Montserrat\|any=1997\|isbn=8478268022}}</ref> Entre els seus presidents hi figurà l'[[onomatòleg]] [[Ramon Amigó i Anglès\|Ramon Amigó Anglès]]<ref name="v2011">La Vanguardia, 19/9/2011, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/09/19/pagina-31/87800763/pdf.html Mestre de l’onomàstica]</ref> i l'historiador [[Pere Anguera]]. L'Associació té la seva seu ubicada al [[Centre de Lectura de Reus]].<ref>[http://entitatsreus.cat/entitats/detall/189/associacio-d-estudis-reusencs Associació d'estudis Reusencs]. Directori d'entitats. Ajuntament de Reus.</ref>▼ == Història == ▲'''L'Associació d'Estudis Reusencs''' és una entitat cultural de la ciutat de [[Reus]], dedicada a la publicació de llibres i articles que facin referència a la història o la societat reusenca, o bé d'escriptors locals, en una col·lecció coneguda com a "[[Edicions de la Rosa de Reus]]". Fou fundada el [[1953]]<ref>{{GEC\|0055046\|Reus}}</ref> per [[Gaietà Vilella i Puig]], un financer reusenc relacionat amb la darrera banca local (la [[Banca Vilella]]), que procedia de la [[Lliga Catalana (partit)\|Lliga]], i en foren impulsors [[Ferran Casajuana Escofet\|Ferran Casajuana]], el doctor [[Josep Maria Aluja Pons\|Aluja Pons]], cirurgià, i Ramon Salvat Rius, i des de l'inici en dugueren la direcció intel·lectual [[Josep Iglésies i Fort\|Josep Iglésies]] i [[Salvador Vilaseca i Anguera]] (conseller-assessor, i després president de l'Associació el 1967). Els primers volums de la col·lecció els editava a Barcelona [[Salvador Torrell i Eulàlia\|Salvador Torrell]], Torrell de Reus.<ref>{{Ref-llibre\|cognom = Amorós\|nom = Xavier\|títol = Temps estranys vol. II: 1951-1960\|data = 2002\|editorial = Associació d'Estudis Reusencs\|lloc = Reus\|pàgines = 135\|isbn = 8493232408}}</ref> [[Albert Manent i Segimon\|Albert Manent]] explica que la idea es va gestar en un sopar d'homenatge a un mestre Reusenc, [[Francesc Cros Reig\|Francesc Cros]], i que Salvador Torrell, amb molt d'entusiasme, va parlar amb Gaietà Vilella fins a convèncer-lo de la necessitat de l'editorial. Vilella se sentí afalagat pel fet de què el consideressin un mecenes, i va acceptar. També diu que [[Joaquim Santasusagna]], potser l'intel·lectual més compromès amb la llengua i la cultura en la postguerra reusenca, es va mostrar reticent amb la iniciativa, ja que la propaganda es feia exclusivament en castellà i a més, els títols previstos no eren tots en català. Dels deu primers títols, tres són en castellà.<ref>{{ref-llibre\|cognom=Manent\|nom=Albert\|títol=Del Noucentisme a l'exili: sobre la cultura catalana del nou-cents\|pàgines=160-161\|lloc=Barcelona\|editorial=Abadia de Montserrat\|any=1997\|isbn=8478268022}}</ref> Entre els seus presidents hi figurà l'[[onomatòleg]] [[Ramon Amigó i Anglès\|Ramon Amigó Anglès]]<ref name="v2011">La Vanguardia, 19/9/2011, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/09/19/pagina-31/87800763/pdf.html Mestre de l’onomàstica]</ref> i l'historiador [[Pere Anguera]]. L'Associació té la seva seu ubicada al [[Centre de Lectura de Reus]].<ref>[http://entitatsreus.cat/entitats/detall/189/associacio-d-estudis-reusencs Associació d'estudis Reusencs]. Directori d'entitats. Ajuntament de Reus.</ref> == Obres publicades == Les obres publicades són molt nombroses, entre elles les memòries del poeta [[Xavier Amorós]] (''Temps estranys. Clarobscurs en la llarga postguerra reusenca. Llibre primer, 1941-1950''), les obres del filòleg [[Jordi Ginebra i Serrabou]] ("''Antoni de Bofarull i la Renaixença''", 1988 i "''El grup modernista de Reus i la llengua catalana''", 1994), les del jurista [[Antoni Pedrol i Rius]] (''Estudio sobre el proceso del asesinato del general Prim''),<ref name="v1960">La Vanguardia, 28/12/1960, [http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1960/12/28/pagina-35/32728318/pdf.html HOMENAJE AL DOCTOR DON ANTONIO PEDROL RIUS]</ref> del filòleg Josep Lluís Savall Rom (''El vocabulari dels pescadors de Cambrils'')<ref>revistacambrils.com, [http://www.revistacambrils.com/index.php?c_noticia=2087 Mor el cambrilenc Josep Lluís Savall Rom, autor del llibre "El vocabulari dels pescadors de Cambrils"]</ref> i les dels historiadors locals [[Salvador Vilaseca i Anguera]],<ref>reusdigital.cat, [http://www.reusdigital.cat/index.php?command=show_news&news_id=22489 Reeditat el llibre de Salvador Vilaseca sobre les estacions de sílex del Priorat (1936)]</ref> Albert Arnavat, Pere Anguera<ref>{{ref-web\|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b2340346~S23cat\|consulta=11-II-2014\|títol=Societat, sociabilitat i ideologia a l'àrea reusenca}}</ref> i Ramon Amigó Anglès<ref>{{ref-web\|url=http://ccuc.cbuc.cat/record=b1543454~S23cat\|consulta=11-II-2014\|títol=Noms actuals i pretèrits del terme antic de Cornudella de Montsant}}</ref> ha rescatat textos inèdits del segle XVIII ([[Celedoni Vilà i Torroja\|Saldoni Vilà]]), o del XIX (el dietari d'[[Antoni Pons Anguera\|Antoni Pons]] i la voluminosa història de la [[Primera Guerra Carlina\|primera guerra carlista]] d'[[Antoni de Bofarull i de Brocà\|Antoni de Bofarull]]), i reeditat en facsímil revistes reusenques de difícil accés (''[[Eco de Reus]]'', ''[[El Centinela de la Patria en Reus]]'', ambdós de la guerra del Francès o ''[[La Veu del Camp]]'', portaveu de l'[[Associació Catalanista de Reus\|Associació Catalanista]] entre 1885 i 1890), en quatre volums). El catàleg conté biografies ([[Baldomer Galofre i Giménez\|B. Galofre]], [[Marià Fortuny i Marsal\|M. Fortuny]], [[Joan Rebull Torroja\|J. Rebull]], [[Josep Llunas i Pujals\|J. Llunas i Pujals]]...), la transcripció del ''[[Llibre de la Cadena de Reus\|Llibre de la Cadena]]'', que recull les primeres ordinacions de la ciutat, i el fogatge de [[1496]]. Inclou també [[Toponímia\|toponímies]] ([[Reus]], [[Castellvell del Camp\|Castellvell]], [[Prades]], [[Les Borges del Camp]]...) i llibres d'[[etnografia]] i cultura popular (catàlegs de [[goigs]] i romanços, jocs infantils, costumari ...). Una obra a destacar és ''Reus su entorno en la prehistoria'', del doctor Vilaseca, considerat el seu testament en vida i on resumeix la seva tasca feta al llarg de moltes dècades, dedicades a l'excavació i a l'estudi de la prehistòria al [[Baix Camp]]. [[Joaquim Santasusagna i Vallès\|Joaquim Santasusagna]] hi va veure reeditat l'estudi sobre l'aportació dels reusencs a la literatura catalana, ''Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins al 1900'', publicat de forma clandestina el 1949.<ref>{{Ref-llibre\|cognom=Anguera\|nom=Pere\|títol=De les lletres i les arts: notes d'història cultural\|url=\|edició=\|llengua=\|data=2005\|editorial=Associació d'Estudis Reusencs\|lloc=Reus\|pàgines=280\|isbn=8493410810}}</ref>

Associació d'Estudis Reusencs: diferència entre les revisions