Catàleg d'accés públic en línia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - mitjan dels anys 1980, + mitjan anys 1980, |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 18:
=== Catàlegs de nova generació ===
La nova generació de sistemes de catàleg de la biblioteca es distingeixen dels catàlegs d'accés públic anteriors per l'ús de tecnologies més sofisticades de cerca, incloent-hi la classificació de rellevància i la recerca facetada, així com característiques destinades a una major interacció i participació de l'usuari amb el sistema, incloent-hi l'etiquetatge i les crítiques. Aquestes noves característiques depenen en gran manera de metadades existents, que sovint són pobres o inconsistents, particularment per als registres més antics. Aquests nous catàlegs d'accés públic també s'han anomenat «OPAC 2.0».<ref name="tra">{{ref-llibre|cognom=Tramullas|nom=Jesus|títol=Library Automation and OPAC 2.0: Information Access and Services in the 2.0 Landscape: Information Access and Services in the 2.0 Landscape |url=http://books.google.com/books?id=EK-eBQAAQBAJ&pg=PA111|data= 31 juliol 2012|editorial=IGI Global|isbn= 978-1-4666-1913-5 |pàgines=XI}}</ref><ref name="catalogo">{{Ref-web|url=http://catalogo.rebiun.org/rebiun/|títol=Catálogo Colectivo - REBIUN » Baratz » Inicio|consulta=2017-10-05|llengua=es-ES}}</ref> Estan basats en l'aplicació de les tecnologies i les actituds
Aquests sistemes més nous són gairebé sempre independents dels «sistemes integrats de gestió de biblioteques» (SIGB). Mentre que els sistemes de catàlegs en línia més antics van ser construïts gairebé exclusivament pels venedors dels SIGB, les biblioteques recorren, cada vegada més, als sistemes de catàlegs de pròxima generació construïts per empreses de recerca empresarial i projectes de codi obert, sovint guiades per les mateixes biblioteques.<ref>{{ref-publicació|cognom=Breeding|nom=Marshall|títol=Open Source Library Automation |publicació= Library Technology Reports|data=2008|pàgines=5-10|volum=Vol. 44|exemplar=Núm. 8}}</ref> Els costos associats amb aquests nous sistemes, han frenat la seva adopció, en particular a les institucions més petites.
Línia 35:
Tot i que els catàlegs de biblioteques solen reflectir les participacions d'una sola biblioteca, també poden contenir les participacions d'un grup o consorci de biblioteques. Aquests sistemes, coneguts com a [[Catàleg col·lectiu|catàlegs col·lectius]], generalment estan dissenyats per facilitar el préstec de llibres i altres materials entre les institucions membres de la xarxa. Exemples d'aquest tipus de catàleg són els de ''COPAC'', ''SUNCAT'', ''NLA Trove'', i ''[[WorldCat]]'', que reflecteixen les col·leccions de biblioteques d'arreu del món. En el cas català trobem, per exemple:
* [[Aladí (catàleg)|Aladí]]. Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals
*
* REBIUN (Catálogo Colectivo de la Red de Bibliotecas Universitarias).<ref name="catalogo"/>
* CRAI UB (Centre de Recursos per l'Aprenentatge i la Investigació).<ref>{{Ref-web|url=http://crai.ub.edu/en|títol=CRAI UB|consulta=2017-10-05}}</ref>
| |||