Chané: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 19:
Peces de terrissa trobades al camp del [[departament de Santa Cruz]] i tot dins de l'actual recinte de la ciutat de [[Santa Cruz de la Sierra]], revelen que la comarca va servir de domicili a pobles posseïdors d'un cert grau de cultura. S'ha donat el nom de chané a aquest vestigi de primitiva cultura aborigen i s'aplica la mateixa designació a la gent que la van posseir i van ser els creadors d'aquella ceràmica.
 
Els antics chanés eren agricultors, caçadors i pescadors. Amb un sistema social desenvolupat on els llinatges determinaven els rangs socials. Eren un poble sedentari, construïen assentaments densament poblats, amb grans cases comunes i envoltats dels seus cultius. Entre els seus cultius es trobaven el [[blat de moro]], el [[cacauet]], el [[cotó]], la [[mandioca]] (o [[yuca]]), el zapallo ([[carabassa]] de la regió) i els porotos ([[Fesol|fesols]]). Van desenvolupar sistemes d'irrigació per als seus cultius, que encara són utilitzats pels seus descendents a Izozog, per poder conrear satisfactòriament en una regió que no té aigua durant més de sis mesos a l'any. Utilitzaven hàbilment la ceràmica, llauraven la pedra, i enterraven als seus morts juntament amb eines, estris i queviures. S'han trobat restes arqueològiques chanés a Fuerte de Samaipata, Valle Bajo, Mairana, Portachuelo, Okinawa, Cotoca, i fins i tot a la regió metropolitana de Santa Cruz de la Sierra.<ref>Tras la Huella de los Chané, El Deber, 1 de junio de 2003</ref>
 
Com cultura viva, encara persisteixen mostres de ceràmica, teixits, elaborades màscares de fusta i sistemes d'irrigació a la regió d'Izozog.