Ciclop: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot elimina espais sobrants
Línia 1:
{{Polisèmia|Ciclop (còmic)}}
[[Fitxer:Libr0328.jpg|miniatura|Ciclop, d'Erasmus Francisci zu Nürnberg, 1627-1680)]]
En la [[mitologia grega]], els '''ciclops''' (en [[grec antic]] Κύκλωπες) eren uns gegants amb un sol ull enmig del front,{{efn|Segons estudis etimològics la paraula "cíclop" voldria dir «ull rodó» (Vegeu l'article al diccionari etimològic de Liddell-Scott a la bibliografia). Però en l'etimologia popular, derivaria de ''dirpḱu-klōps'' («lladre d'ovelles»).(Bibliografia: Paul Thieme)}} fills d'[[Urà (mitologia)|Urà]] i de [[Gea]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Beaumont|nom=Émilie|cognom2=Baussier|nom2=Sylvie|títol=Mitologías|lloc=París|editorial=Fleurus|any=2000|isbn=2-215-06533-8|edició=1. ed.|pàgines=39}}</ref> Podria ser que la paraula ciclop en grec signifiqués «ull circular».<ref>{{ref-web|cognom=Harper|nom=Douglas|url=http://etymonline.com/index.php?term=cyclops&allowed_in_frame=0|consulta=5 abril 2017|títol=cyclops|obra=Online Etymology Dictionary}}</ref> La [[construcció ciclòpia]] va rebre aquest nom en honor seu.
 
== Els tres primers ciclops ==
Línia 18:
 
==Els escriptors del mite==
Les primeres versions literàries de què tenim constància sobre els cíclops són les ja esmentades d'Hesíode i d'Homer (s.VIII-VII&nbsp;aC). Sembla que aquests escriptors van inspirar les versions posteriors. Encara en l'antiguitat [[Cal·límac de Cirene]] (s. III&nbsp;aC), va escriure un himne en què els ciclops eren ajudants d'[[Hefest]] el déu forjador. Segons aquest poema els ciclops haurien construït les fortificacions de [[Tirint]] i de [[Micenes]] al [[Peloponès]]. Els sorolls procedents dels volcans serien causats pels seus treballs.<ref>{{ref-llibre|cognom=Cal·límac|títol=A Artemis|pàgines=46}}</ref> El poeta llatí [[Virgili]] (s. I&nbsp;aC) dóna una versió semblant a les anteriors.<ref>{{ref-llibre|cognom=Virgili|títol=Eneida|pàgines=8, 416}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Virgili|títol=Georgica|pàgines=4.173}}</ref>
 
[[Eurípides]] (s.V&nbsp;aC), en la seva obra teatral [[Alcestes (Eurípides)|Alcestes]], apareix un ciclop que és matat per Apol·lo en venjança per la mort d'[[Asclepi]]. Com a càstig, Apol·lo és obligat a servir durant un any al rei [[Admetos de Feres]]. Algunes versions posteriors del mite diuen que després que Apol·lo matés el ciclop, el seu esperit es va quedar vagant per l'[[Etna]], per això aquest volcà se'l sent gemegar de tant en tant.<ref>{{ref-llibre|cognom=Robert Graves|títol=The Greek Myths|pàgines=31|lloc=Londres|editorial=Penguin Books|any=1960|isbn=9780140171990.}}</ref>
Línia 29:
De la mateixa manera, els ciclops ferrers de [[Sicília]] serien una explicació per al soroll i els tremolors de terra que provenien del volcà [[Etna]].
[[Fitxer:dwarfelephant.jpg|miniatura|Crani d'elefant nan, [[Tierpark Hellabrunn|zoo de Munich,(Alemanya)]].]]
Altres, com el paleontòleg [[Othenio Abel]], creuen que els antics es devien haver torbat amb un crani d'elefant nan prehistòric i, en no saber identificar què era, es van iniciar les explicacions fantasioses.<ref>{{ref-llibre|cognom=Adrienne Mayor|títol=The First Fossil Hunters: Paleontology in Greek and Roman Times|editorial=Princeton University Press|any=2000|isbn=1400838444.}}</ref> Abel suggeria que la gran cavitat nasal d'aquests animals, situada a la part central del crani, podria haver-se confós amb la cavitat per a un sol ull d'un ésser semblant als humans; les dimensions d'aquest crani és dues vegades la mida d'un crani humà.<ref>Vegeu més explicacions als enllaços externs.</ref>
 
Per altra banda, existeix una planta ''[[Veladre|Veratrum album]]'', descrita per [[Hipòcrates]] abans del 400&nbsp;aC,<ref>{{ref-llibre|cognom=Petrus Castellus|títol=De Epistolae medicinales|pàgines=1622}}</ref> la qual conté dos [[alcaloide]]s, la [[ciclopamina]] i la [[jervina]], les quals són [[teratogen|teratògens]], és a dir, capaços de causar defectes de naixement com ara la ciclopia o formació en el fetus d'un únic ull. Els estudiants de teratologia han plantejat la possibilitat de relació entre aquesta deformitat infantil i el mite literari.<ref>{{ref-llibre|cognom=Armand Marie Leroi|títol=Mutants; On the Form, Varieties and Errors of the Human Body,|pàgines=68|any=2005}}</ref>
Línia 46:
* Walter Burkert:''"Structure and History in Greek Mythology and Ritual"'', 1982, ed. University of California Press. {{ISBN|978-0-520-04770-9}}.
* Walter Burkert:''"Greek Religion"'', 1991, ed. Wiley-Blackwell. {{ISBN|978-0-631-15624-6}}.
* Robert Mondi:'' "The Homeric Cyclopes: Folktale, Tradition, and Theme" '',ed.Transactions of the American Philological Association,1983, Vol. 113, pàg. 17–38.
 
== Vegeu també ==