Sis variacions per a piano sobre un tema original en fa major (Beethoven): diferència entre les revisions

Beethoven va escriure el seu primer gran conjunt de variacions sobre un tema original, les '''Variacions Op. 34''', el 1802, immediatament després d'acabar les [[Beethoven op. 31|sonates op. 31]]. Poc temps més tard va compondre les famoses '''''Variacions i fuga per piano en'' Mi♭ ''major, Op. 35''''', sobre el tema del ''finale'' de la simfonia ''Eroica'''.''''' En una carta d'octubre de 1802, citada sovint, Beethoven va descriure les variacions com escrites en un "estil nou, i cadascuna d'una manera totalment diferent". Totes dues obres presenten característiques que van més enllà de la natura estàtica i de la tècnica clàssica del tema i variacions. Al pla tonal de les op. 34, les successives variacions no es mantenen en la tonalitat inicial, sinó formant una cadena de terceres descendents.<ref name=":0" />. Les relacions per terceres són un dels trets idiosincràtics de l’estil de Beethoven.