Diferència entre revisions de la pàgina «Claudi Colomer i Marqués»

m
Bot elimina espais sobrants
m (neteja i estandardització de codi)
m (Bot elimina espais sobrants)
 
==Activitat professional i política==
La seva activitat com a periodista s'havia iniciat als setze anys amb la fundació i direcció de la publicació [[Estilo - revista falangista]] (després anomenada [[La Revista del Vallès]] a Granollers de l'any 1940 al 1945.<ref name="ara">{{ref-publicació|títol=La 'Revista del Vallès' tanca després de 73 anys|publicació=Ara|data=20 juny 2013|url=http://www.ara.cat/media/revista-del-valles_0_941306025.html|editorial=ACN}}</ref> Amb el suport de Juan Aparicio i només amb vint-i-cinc anys serà nomenat director del diari [[El Correo Catalán]] el 1945, on restà fins a l'any 1959, i del qual fou accionista. Des del 1954 va simultaniejar aquest càrrec amb el de director de [[Radio Nacional de España]] a Barcelona.<ref> Jaume Fabre "Periodistes uniformats" Col. "Vaixells de paper" 19 Col·legi de Periodistes de Catalunya. Barcelona, pag. 110 a 113.</ref> En aquest etapa també fou Professor de "Economia i Gestió de les Empreses Periodístiques i Audiovisuals" i l'any 1952 Director de l'''Escola Oficial de Periodisme de Barcelona'' escola que durà sis anys. Participà també en els inicis de la revista "[[El Ciervo]]" d'orientació catòlica amb els germans [[Llorenç Gomis Sanahuja|Llorenç]] i [[Joan Gomis i Sanahuja]] i [[Joaquim Xicoy]], que després evolucionà cap a posicions progressistes, per la qual cosa se'n va retirar.<ref>[http://www.elciervo.es/pdf/Comu_premsa.pdf. Revista "El Ciervo" Dossier: "1951: El mundo donde nació "El Ciervo"]</ref> Per la mateixa època publicava articles al setmanari ultradretà ''El Español'' fins a la seva extinció als anys setanta. L'any 1972 va participar en la creació del ''Club Seny Nou'', versió catalana del Club Tácito de Madrid.
 
En el camp de la política, fou escollit procurador a les [[Corts Espanyoles]] per designació directa de [[Francisco Franco]]. Va ser diputat provincial a Barcelona, i després fou nomenat governador civil d'[[Àlaba]]<ref>[http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1961/03/14/pagina-23/32692526/pdf.html La Vanguardia "Banquete de homenaje y despedida a Don Claudio Colomer Marqués]</ref> el 1961, [[Toledo]] i [[Santander]]. Després director general del Ministeri de Comerç. En el camp empresarial fou vocal del Ple de la Cambra de Comerç i membre Cònsol del [[Consolat de Mar]]. President del Consell d'Administració de Caixa d'Estalvis de Santander, president de "Electroautomática del Sud, SA", President de Tomàs Colomer (Joieria) i Conseller de Sevillana d'Electricitat. És també membre de la ''Real Academia de Ciencias Económicas y Financieras''<ref>[https://racef.es/es/academicos/numerario/excmo-sr-d-claudio-colomer-marques Conferència de Excmo. Sr. D. Claudio Colomer Marqués]</ref> de Madrid des de 1998, i Vicepresident de l'Ateneu Barcelonès. En els darrers temps del franquisme fou president provincial de Barcelona de l'associació tradicionalista ''Union Nacional Española'' i fou candidat d'[[Alianza Popular]]"<ref>Ignasi Riera "Els catalans de Franco" Plaza i Janés Barcelona 1998 pàg. 353 i següents]</ref> en les primeres eleccions democràtiques després del franquisme de 15 de juny de 1977. En no sortir elegit abandonà la vida política, dedicant-se a l'activitat privada.
 
== Referències ==
{{succession box
|títol = [[Fitxer:Medalla_RACEF.jpg|30px]]<br />[[Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres|Acadèmic de la RACEF]]<br> Medalla 19
| anys = [[1998]]-[[2015]]
| abans = [[José María Berini Giménez]]
| després = vacant}}
{{Finalitza taula}}
606.465

modificacions