An-Numan III ibn al-Múndhir: diferència entre les revisions

'''An-Numan III ibn al-Múndhir''' (també '''Na'manm Nu'aman, Nu'man, Noman''', en àrab النعمان ابن المنذربن امريء القيس اللخمي) fou el darrer rei [[làkhmida]] d'[[al-Hira]] (vers [[582]] -[[609]]). Era àrab (fill d'[[al-Múndhir (IV) ibn Qabus ibn Ma-as-Samà]]) i cristià [[nestorià]]<ref> el va batejar Simeó ibn Jabir el 594 </ref> però la seva mare era una jueva de [[Khaybar]] de nom Salma, fill d'un orfebre de Fadak. Va rebre al seu palau diversos poetes de la Jahiliya tardana com al-Yashkari, al-Muthaqqib al-ʿAbdi i al-Nabigha al-Dhubyani. Aquest darrer és famós per haver dedicat a Numan el seu gran poema apologètic (القصيدة الاعتدارية للنابغة الذبياني). Al poeta Adi ibn Zayid hauria degut la seva pujada al tron en contra del clan dels Banu Marina, que va rebre el suport del Banu Ayyub. Va construir la població iraquiana de Numaniyya a la riba dreta del [[Tigris]]. En la seva guerra contra altres tribus àrabs fou derrotat a la batalla de Yawm Tikhfa o Takhfa contra els djarbu (de la gran tribu [[Banu Tamim]]); el seu germà Hasan i el seu fill Kabus van caure presoners i Numan va haver de pagar un rescat de mil camells. [[Ormazd IV]] (579-590) li va donar una esplèndida corona. En els anys vuitanta hauria fet una expedició contra Jarkisiya (Circesium), posició bizantina però després es va signar la pau entre Pèrsia i Bizanci que va durar fins al 602. Va participar en la batalla de Nahrawan contra el rebel Bahram Chobin.