Curopalata: diferència entre les revisions

{{Infotaula càrrec polític}}

[[Fitxer:Seal of Michael Kontostephanos, duke of Antioch, 1055.jpg|miniatura|[[Segell]] de plom de [[Miquel Kontostéfanos]], curopalata i [[duc]] d'[[Antioquia de l'Orontes]], ca. 1055]]

La primera referència, com a ''curapalati'', a principis del segle V, en qualitat de funcionari o ''vir spectabilis'', rang immediat sota el ''castrensis palatii'' (encarregat del manteniment del palau imperial, en l'Europa occidental [[majordom de palau]]).<ref>{{harvnb|Bury|1911|p=33}}</ref> Quan l'emperador Justinià I (regnat 527-565) va fer curopalata el seu nebot i hereu [[Justí II]] el 552, l'ofici prengué un nou significat,<ref>{{ref-web|cognom=Evans|nom=James Allan|títol=An Online Encyclopedia of Roman Emperors: Justin II (565–579 A.D.)|url=http://www.roman-emperors.org/justinii.htm |data= 23 juny 1999 |consulta= }}</ref> i esdevingué una de les dignitats més altes, situant-se al costat de [[Cèsar (títol)|Cèsar]] i ''[[nobilissimus]]'' i, com aquestes, reservades inicialment per als membres de la família imperial. A diferència d'elles, però, més tard va arribar a ser concedida a importants governants estrangers, sobretot al [[Caucas]]. Així, des del 580 al 1060, setze prínceps governants i reis georgians ostentaren aquest títol honorífic, així com, després de 635, diverses dinasties armènies.<ref name="Toumanoff "/><ref name="Rapp">{{harvnb|Rapp|2003|p=374}}</ref>