Revisió del 16:57, 6 nov 2019 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.781.711 edits m robot estandarditzant mida de les imatges, localitzant i simplificant codi ← Edició anterior		Revisió del 09:35, 26 abr 2020 modifica desfés EVA3.0 (bot) (discussió \| contribucions) Bots 3.411.706 edits m Plantilla Etiqueta: PAWS [1.2] Edició següent →
Línia 3: Un '''exlibris''' és una marca de propietat que es posa en un [[llibre]]. Els orígens de l’Exlibris es remunten a l’antigor. Així doncs per trobar el primer Exlibris del que se’n té coneixement, com a marca de propietat, cal remuntar-nos al s. XIV s. J.C. i tal com assenyala Joan-Lluís de Yebra''',''' es tracta d’una plaqueta egípcia trobada a Tel el-’Amarna i que es conserva al “British Museum” de Londres; és de terra cuita esmaltada en blau i pertanyia a Amenhotep III el Magnífic (1405-1370 a. J.C.), que l’adheria a les capses de rotlles i papirus” Des del [[{{segle \|XVI]]\|s}} ja trobem marques, en forma d'etiqueta que s'enganxava a les [[guardes]] del llibre, que a part del nom del posseïdor incorporaven elements simbòlics o figuratius, especialment [[escuts d'armes]] del propietari. A les acaballes del [[segle XIX]], els exlibris començaren a ser objecte de [[col·leccionisme]] arreu, i s'inicià una nova moda d'exlibris artístics en la qual participaren molts dibuixants reconeguts. A [[Catalunya]], l'edat d'or de l'exlibrisme fou durant el modernisme, els primers anys del segle XX, amb la tasca d'[[Alexandre de Riquer]], [[Josep Triadó]], [[Joaquim Renart]] i [[Enric Cristòfor Ricart i Nin\|Cristòfor Ricart]]. La "Revista Ibérica d'ex-libris" (1903-06), apareguda a [[Barcelona]], va ser la gran tribuna d'aquell gènere artístic renovat. Posteriorment, l'exlibris ha continuat tenint una presència notable, fins al punt que, el 1958, la seu del Congrés Europeu d'exlibris d'aquell any va ser Barcelona i fou en el Congrés de Barcelona on s'aprovaren les sigles internacionals de classificació dels Exlibris conegudes com a "Sigles Barcelona". Hi ha molts artistes que han coreat l'Exlibris. Dels nostres dies i a casa nostra, cal ressenyar l’obra del recent traspassat Dom Oriol Ma. Diví, que volta les cinc-centes obres, predominantment gravats xilogràfics a testa (X2). A banda del pare Diví, també  han de resultar familiars al que s’inicia en el món de l’exlibrisme artistes com el gironí Joaquim Pla Dalmau, Antoni Boada o Miquel Plana, també traspassats, Teresa Costa i Gramunt, Plàcid Boqué, Francesc Orenes, Víctor Oliva i Pasquet, Santiago Estrany i Castany, Hani Marco, l'andorrà Sergi Mas, Ricard Russelot, o els gironins Rafel Masó i Rocayats, entre molts altres.

Exlibris: diferència entre les revisions