Vellut: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
m Plantilla
Línia 11:
Les característiques peculiars del vellut, la suau profunditat esplèndida del color del tint que exhibia, el feien perfecte per a encaixar en els vestits oficials i penjolls sumptuosos. Les teles més magnífiques en èpoques medievals eren els velluts italians. Aquests eren ornamentats amb tècniques com ara variar el color del fil, produir el fil de diverses longituds (fil sobre fil, o fil doble), i entreteixir amb [[seda]] plana, amb fil sense tallar, amb una base teixit daurat, etc.
 
Els punts d'origen més primerencs de velluts artístics europeus varen ser [[Lucca]], [[Gènova]], [[Florència]] i [[Venècia]], i Gènova continua produint encara hui riques teles de vellut. L'art és adoptat una miqueta més avant pels teixidors flamencs, i en el [[{{segle |XVI]]|s}} [[Bruges]] va aconseguir una reputació per als velluts no inferior al de les grans ciutats italianes. Durant el segle XIV molts artesans genovesos introduïren la indústria de la seda i del vellut a la ciutat de [[València]] i s'hi establiren en el barri del [[El Pilar (València)|Pilar]], també conegut com de [[Velluters]]. Durant cinc segles la luxosa indústria sedera, que incloïa la producció de riques teles de vellut, fon la principal i quasi única activitat en aquest barri de València.
 
El vellut era molt costós i era tingut com una de les mercaderies de luxe igual que la [[seda]]. La [[pana]] era considerada el «vellut de l'home pobre» la primera vegada que va ser produïda.