Teologia: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Plato-raphael.jpg|miniatura|Plató]]

La '''teologia''' (del [[grec]] θεος, ''theos'', "[[Déu]]", + λογος, ''logos'', "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l''''estudi de Déu''' i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la [[religió]].<ref>{{ref-web|url=http://wordnetweb.princeton.edu/perl/webwn?o2=&o0=1&o7=&o5=&o1=1&o6=&o4=&o3=&s=theology&h=000&j=0#c |títol=theology |editor=Wordnetweb.princeton.edu |data= |consulta=2012-11-11}}</ref>El terme va sorgir per primer cop als escrits de [[Plató]].

A la [[filosofia antiga]] ocupa un lloc important dins les doctrines filosòfiques: [[Plató]], que no utilitza el terme de manera sistemàtica, realitza una contraposició entre la seva interpretació del fenomen diví i la tradició anterior, principalment [[Homer]] i [[Hesíode]], tot i que com afirma en el ''Fedó'' no pot ser estudiat de forma sistemàtica..<ref>[http://www.perseus.tufts.edu/cgi-bin/ptext?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057;query=entry%3D%2348216;layout=;loc=qeolo%2Fgia1 Liddell and Scott's ''Greek-English Lexicon']'.</ref>

[[Aristòtil]] és el primer a incloure-la dins de les disciplines d'estudi, com veiem a aquests dos fragments de la seva ''Metafísica'':<ref>[http://etext.library.adelaide.edu.au/mirror/classics.mit.edu/Aristotle/metaphysics.6.vi.html Aristotle, ''Metaphysics'', Book Epsilon.] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20080216173401/http://etext.library.adelaide.edu.au/mirror/classics.mit.edu/Aristotle/metaphysics.6.vi.html |date= 16 febrer 2008 }}</ref>

"''Així, doncs, el gènere de les especulatives és el major, i d'aquestes mateixes, l'última esmentada (la teologia). Versa, en efecte sobre el més excels dels ents, i cada una rep el qualificatiu de millor o pitjor segons l'objecte que li és propi''." Aristòtil, ''Metafísica'', Llibre XI, 8.

 

 

Amb l'aparició del [[cristianisme]], aquest terme d'origen filosòfic és assumit dins la nova religió, on obtindrà un caràcter especial. En un primer moment els [[apologistes]] cristians rebutjaran la filosofia, ja que una interpretació filosòfica del cristianisme portà a les [[gnosticisme|sectes gnòstiques]], i l'ortodòxia ho rebutjà. Tot i que existeixen precedents, és [[Agustí d'Hipona]] (354 - 430) qui concilia una relació entre filosofia i teologia, sense rebutjar el saber antic, però posant-li el límit de les Sagrades Escriptures.<ref name="Cityof">''[[Ciutat de Déu]]'' [http://logicmuseum.googlepages.com/civitate-8.htm Llibre VIII. i.] "de divinitate rationem sive sermonem" {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20080404123631/http://logicmuseum.googlepages.com/civitate-8.htm |date= 4 abril 2008 }}</ref>

Cal destacar les aportacions a la reflexió racional sobre Déu d'[[Anselm de Canterbury]], als intents de donar una prova a priori de l'existència de Déu al Proslogion.