Incertesa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
- {{ocupació}}
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
La '''incertesa''' o '''incertea'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Incertea|títol="Incertea", variant normative de "incertesa" segons l'AVL|consulta=20 març 2018|llengua=|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> és l'estat de falta de seguretat sobre el [[coneixement]], caracteritzat pel dubte. La incertesa es refereix a situacions epistèmiques que impliquen informació imperfecta o desconeguda. S’aplica a prediccions d’esdeveniments futurs, a mesures físiques o a allò desconegut. La incertesa sorgeix en entorns parcialment observables i/o estocàstics, així com per ignorància, indolència o ambdós.<ref>{{ref-web|autor1=Peter Norvig|enllaçautor2=Sebastian Thrun|autor2=Sebastian Thrun|obra=[[Udacity]]|url=https://www.udacity.com/wiki/cs271/unit1_notes|títol=Introduction to Artificial Intelligence|enllaçautor1=Peter Norvig}}</ref> És present en diversos àmbits, incloent la filosofia, física, estadístiques, economia, finances, psicologia, sociologia, enginyeria, meteorologia, ecologia i ciències de la informació.
{{ocupació}}
La '''incertesa''' o '''incertea'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Incertea|títol="Incertea", variant normative de "incertesa" segons l'AVL|consulta=20 març 2018|llengua=|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua|data=}}</ref> és l'estat de falta de seguretat sobre el [[coneixement]], caracteritzat pel dubte. La incertesa es refereix a situacions epistèmiques que impliquen informació imperfecta o desconeguda. S’aplica a prediccions d’esdeveniments futurs, a mesures físiques o a allò desconegut. La incertesa sorgeix en entorns parcialment observables i/o estocàstics, així com per ignorància, indolència o ambdós.<ref>{{ref-web|autor1=Peter Norvig|enllaçautor2=Sebastian Thrun|autor2=Sebastian Thrun|obra=[[Udacity]]|url=https://www.udacity.com/wiki/cs271/unit1_notes|títol=Introduction to Artificial Intelligence|enllaçautor1=Peter Norvig}}</ref> És present en diversos àmbits, incloent la filosofia, física, estadístiques, economia, finances, psicologia, sociologia, enginyeria, meteorologia, ecologia i ciències de la informació.
 
Pot ser objectiva (hi ha raons que impedeixen estar segur d'una afirmació o esdeveniments, sigui per manca d'[[informació]], perquè encara no s'ha produït o altres) o subjectiva (malgrat les dades, l'individu no sap com actuar, usualment s'aplica a l'[[ètica]]). La incertesa sobre el rumb d'un afer porta al [[risc]], prendre qualsevol decisió és arriscada perquè pot aparèixer l'[[atzar]] o un canvi de direcció no desitjat que alteri les condicions inicials previstes. Diversos models matemàtics miren d'analitzar la incertesa i limitar-la, per exemple per guiar la inversió en borsa. La incertesa ha motivat l'aparició de teories en epistemologia amb l'objectiu d'erradicar-la, com el mètode de [[Descartes]].
 
En la filosofia occidental, el primer filòsof a adoptar la incertesa va ser [[Pirró d'Elis]],<ref>''Pyrrho'', Internet Encyclopedia of Philosophy https://www.iep.utm.edu/pyrrho/</ref> donant lloc a les filosofies hel·lenístiques del [[pirronisme]] i de l’[[escepticisme acadèmic]], les primeres escoles de l’escepticisme filosòfic. L’[[aporia]] i l’[[acatalèpsia]] representen conceptes clau de l’antiga filosofia grega quant a la incertesa.
 
<br />
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
{{Commonscat}}