Despotat de l'Epir: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bibliografia
m Antroponímia
Línia 92:
Així, el [[1248]] Nicea va buscar l'aliança amb Miquel II. [[Joan III Ducas Vatatzes|Joan III Vatatzes]] li va proposar l'enllaç de Nicèfor (fill de Miquel II) amb la seva néta, proposta que va tenir el suport de Teodora Petralifaina, muller de Miquel, i l'enllaç es va concertar el [[1249]] (no es va celebrar fins al [[1256]]). Teodor el cec, que havia estat alliberat i ara era senyor de [[Vodena]], es va oposar a aquesta aliança i va aconseguir convèncer a Miquel II de capgirar les seves aliances i ocupar els territoris dominats per Nicea a la costa de Macedònia i Tessàlia. Miquel II va envair aquests territoris i va ocupar la costa de Macedònia el [[1251]]. El [[1252]] Nicea va passar a l'ofensiva i va recuperar les seves possessions, amb la fortalesa de [[Castòria]] i varen arribar fins a Albània. Miquel II va demanar la pau i va signar el [[Tractat de Làrissa]] pel qual renunciava, a favor de l'Imperi de Nicea ,als territoris grecs occidentals que havia pres a Bulgària, i a [[Prilep]] i [[Croia]] (Kroja o Kruje) a Albània, i a canvi se li reconeixia el títol de dèspota de l'Epir, però com a vassall de l'emperador de Nicea. Teodor el cec de Vodena fou fet presoner altra vegada i empresonat a Nicea on va morir.{{sfn|Varzós|1984|p=631–635}}{{sfn|Fine|1994|p=157–158}}
 
Després d'una campanya de Nicea contra els búlgars ([[1255]]-[[1256]]) Miquel II, impressionat, va finalment enviar al seu fill Nicèfor per casar amb Maria, filla de [[Teodor II Làscaris]] de Nicea, acompanyada de Teodora, la dona de Miquel, acomplint l'acord de [[1249]]. La boda es va fer a Pegae el [[1256]], Teodor II va exigir com a dot els territoris serbis de Miquel II i la ciutat de Durazzo, i Miquel no va poder negar-s'hi al tenir a la seva dona i filla en mans de l'emperador. Una vegada varen retornar, Miquel II va envair Macedònia i va iniciar-se una guerra de tres anys ([[1257]]-[[1259]]) en la que Miquel va tenir el suport de Manfred regent de [[Sicília]] i de [[Guillem II d'Acaia|Guillem de Morea]] i [[Oreos]] (a l'illa d'Eubea) que l'any [[1258]] es va casar amb Anna Comnè Ducas, filla de Miquel II, aportant com a dot el territori del sud de Tessàlia que ja era possessió de Guillem però sobre el que l'Epir tenia drets; l'any següent ([[1259]]) una altra filla de Miquel II, ElenaHelena Àngela, es va casar amb Manfred de Sicília i li va aportar com a dot Albània ([[Janina]], [[Durazzo]], [[Berat]] i [[Vlorë|Valona]]) i Corfú.{{sfn|Geanakoplos|1953|p=104-105}} En aquest any [[1259]] es va lliurar la batalla definitiva: les forces de Miquel II i els seus aliats (i contingents de Sèrbia) es van enfrontar a un exèrcit de Nicea enviat per l'emperador [[Miquel VIII Paleòleg]] sota el comandament de sa germà [[Joan Paleòleg (magnus domesticus)|Joan Paleòleg]]; inicialment el serbis varen ocupar [[Skopje]] i [[Kosovo]] però a [[Pelagònia]] els exèrcits epirota i nicè varen xocar i Joan Paleòleg va triomfar decisivament. Guillem d'Acaia i Oreos fou fet presoner; el rei serbi Esteve III Uroš es va retirar i va buscar aliats per fer front al perill (tractat amb [[Hongria]] pel qual el seu fill Dragutí es va casar amb la néta del rei hongarès).
 
[[Fitxer:Epir1252-1315.png|miniatura|Mapa del Despotat de l'Epir del 1252 al 1315]]