Diferència entre revisions de la pàgina «A Saucerful of Secrets»

retocs
m (neteja i estandardització de codi)
(retocs)
}}
}}
'''''A Saucerful of Secrets''''' (en català, ''Un platet ple de secrets'') és el segon àlbum del grup de rock britànic [[Pink Floyd]]. Fou enregistrat entre 1967 i 1968 als estudis [[Abbey Road]] i va aparèixer el 29 de juny de 1968.
 
És el darrer àlbum del grup on va participar [[Syd Barrett]], per bé que la seva participació fou ja molt limitada. Al final de 1967, Syd estava completament pres per les drogues que l'absorbien totalment, sobretot l'[[LSD]]. Barrett no va tocar més en el grup i la seva absència va posar en dubte la cohesió del grup. Els altres músics van buscar un altre guitarrista per, en un primer moment, ajudar Barrett, però després per substituir-lo. El primer nom que va circular fou [[Jeff Beck]], però fou [[David Gilmour]] qui fou el nou membre del grup, gràcies al fet de ser un amic d'infantesa de Barrett i alhora també estudiava a [[Cambridge]] com la resta de membres.
 
''A Saucerful of Secrets'' és un àlbum de transició en l'obra del grup, ja que la influència creativa de Barrett s'apaga abans de desaparèixer completament en benefici de la de [[Roger Waters]]. Fou aquest qui va escriure la majoria de lletres i es va descobrir així la nova sonoritat del grup durant deu anys, més planera i apareixen els dimonis de Waters amb un odi al militarisme, com es pot veure al tema ''«[[Corporal Clegg]]''».
 
La coberta de l'àlbum és la primera col·laboració entre el grup i [[Storm Thorgerson]] i la seva agència de grafisme [[Hipgnosis]].<ref name="palacios330">{{Harvnb|Palacios|2010|p=330}}</ref>
 
=== Amb David Gilmour ===
Després que Gilmour s'unís al grup, Pink Floyd va actuar amb cinc membres entre el 12 i el 20 de gener.<ref name="UncenS4"/> En diversos concerts, Gilmour va tocar i cantar mentre Barrett passejava per l'escenari, i de vegades s'afegia a tocar la cançó. Durant aquesta gira amb cinc membres, el grup va assajar diverses cançons escrites per Waters el 15 i el 16 de gener. A la següent sessió, el 18 de gener, el grup i Smith van improvisar ritmes;{{refn|Posteriorment, aquesta improvisació va formar la part inicial de «Let There Be More Light».<ref name="palacios319">{{Harvnb|Palacios|2010|p=319}}</ref>|group="nota"}}<ref name="palacios319" /> Barrett no va assistir a aquesta sessió. El 24 i el 25 de gener el grup va gravar «The Most Boring Song I've Ever Heard Bar 2» a Abbey Road, cançó que acabaria esdevenint «[[See-Saw]]».<ref name=MCLM23/><ref>Povey 2006, p. 90</ref> La banda va gravar «Let There Be More Light», «Corporal Clegg» (que inclou una part cantada per [[Nick Mason]])<ref name="schaffner132">{{Harvnb|Schaffner|2005|p=132}}</ref> i «See-Saw» sense Barrett, malgrat l'afirmació del mànager [[Andrew King (mànager)|Andrew King]] que Barrett havia tocat el solo de slide al final de «Let There Be More Light».<ref name="manning45" /> La resta de membres de Pink Floyd van cansar-se de les maneres de Barrett, i el 26 de gener de 1968, quan Waters conduïa cap a un concert a la [[Universitat de Southampton]], recollint els membres durant el camí, una persona va dir «Recollim en Syd?» i un altre va respondre «No ens hi molestem.»<ref name="UncenS4"/><ref>{{ref-llibre|cognom=Blake|nom=Mark|títol=Comfortably Numb: The Inside Story of Pink Floyd|any=2008|editorial=Da Capo|lloc=Cambridge, MA|isbn=0-306-81752-7|pàgina=112}}</ref> Finalment, van fer fora del grup a Barrett a finals del gener de 1968, deixant la nova encarnacióformació de Pink Floyd per acabar l'àlbum; «Set the Controls for the Heart of the Sun» és l'única cançó on apareixen els cinc membres del grup.<ref name="guitarworld">Entrevista a David Gilmour l'any 1993 a ''[[Guitar World]]'' interview with David Gilmour</ref>
 
El nou Pink Floyd va tenir problemes per compondre material per a l'àlbum,<ref name=Players92>{{ref-llibre|cognom=Gulla |nom=Bob |títol=Guitar Gods: The 25 Players Who Made Rock History |any=2009 |editorial=Greenwood Press |lloc=Westport, Conn. |isbn=0-313-35806-0 |pàgina=92}}</ref><ref name="UncenS4"/> però el febrer de 1968 va gravar «[[It Would Be So Nice]]», de Wright, i «[[Julia Dream]]», de Waters.{{refn|Originalment titulada «Doreen's Dream».<ref name="manning45" />|group="nota"}}<ref name="manning45" /> A principis de febrer es va anunciar que «Corporal Clegg» seria el proper senzill de la banda;<ref name="manning45" /> tanmateix, a causa de pressions de la discogràfica, es va moure la cançó a l'àlbum,<ref name="manning46_47">{{Harvnb|Manning|2006|p=46-47}}</ref> i «It Would Be So Nice» es va publicar l'abril com a senzill,{{refn|El senzill es va llançar el 12 d'abril de 1968, gairebé una setmana després que s'anunciés la marxa de Barrett del grup.<ref name="manning47">{{Harvnb|Manning|2006|p=47}}</ref>|group="nota"}} amb «Julia Dream» com a cara B.<ref name="manning47" /> Durant l'abril, el grup va fer inventari de cançons que havien gravat.<ref name="manning47" /> Waters va bloquejar la incorporació a l'àlbum de dues pistes, «Vegetable Man»{{refn|[[Peter Jenner]], un dels mànagers del grup, diu que Waters va bloquejar «Vegetable Man» per ser «massa fosca».<ref name="palacios194" />|group="nota"}} i «Scream Thy Last Scream», tot i que va mantenir «[[Jugband Blues]]» i «Set the Controls for the Heart of the Sun», on Barrett hi havia tocat.<ref name="manning47" /> Sense prou material per omplir els dotze darrers minuts de l'àlbum, Pink Floyd va unir diverses peces que acabarien formant la pista que dona títol a l'àlbum, «[[A Saucerful of Secrets (cançó)|A Saucerful of Secrets]]».{{refn|Va ser la primera cançó escrita professionalment per Gilmour. El seu nom apareix incorrectament com a «Gilmore»,<ref name="discogs1382387">{{ref-web|url=http://www.discogs.com/viewimages?release=1382387 |títol=Images for Pink Floyd – A Saucerful of Secrets |editor=Discogs.com |llengua = anglès |consulta= 30 octubre 2012}}</ref><ref name="discogs2519110">{{ref-web|url=http://www.discogs.com/viewimages?release=2519110 |títol=Images for Pink Floyd – A Saucerful of Secrets |editor=Discogs.com |llengua = anglès |consulta= 30 octubre 2012}}</ref><ref name="discogs435681">{{ref-web|url=http://www.discogs.com/viewimages?release=435681 |títol=Images for Pink Floyd – A Saucerful of Secrets |editor=Discogs.com |llengua = anglès |consulta= 30 octubre 2012}}</ref> error que seguiria en totes les impressions fins a la correcció a la versió remasteritzada de 1994.<ref name="discogs391654">{{ref-web|url=http://www.discogs.com/viewimages?release=391654 |títol=Images for Pink Floyd – A Saucerful of Secrets |editor=Discogs.com |llengua = anglès |consulta= 30 octubre 2012}}</ref>|group="nota"}}<ref name="manning47" /> Mason i Waters van planificar el tema com si fos un disseny arquitectònic, incloent-hi alts i baixos.<ref name="manning47" /> A Smith no li va agradar la cançó, dient que «simplement no podeu fer això, és massa llarga. Heu d'escriure cançons de tres minuts.»<ref name="manning47" /> El 25 de juny, el grup va gravar una altra sessió pel programa ''Top Gear'' de [[BBC Radio]], amb dues cançons de ''Saucerful'': «Let There Be More Light» i una versió escurçada de ''«A Saucerful of Secrets''», amb el títol canviat per «The Massed Gadgets of Hercules».<ref name="manning48">{{Harvnb|Manning|2006|p=48}}</ref>
 
== Cançons ==
Com ''The Piper at the Gates of Dawn'', que s'havia publicat l'any anterior, l'àlbum conté cançons de [[rock espacial]] i [[rock psicodèlic]].<ref name="musicamericanlife">{{ref-llibre|cognom=Edmondson Ph.D.|nom=Jacqueline|pàgina=147|url=https://books.google.com/books?isbn=0313393486|isbn=978-1-4299-6589-7 |títol=Music in American Life: An Encyclopedia of the Songs, Styles, Stars, and ... |citació=...Although Pink Floyd found its own origins in the psychedelic rock of the late 1960s—most notably in The Piper at the Gates of Dawn(1967) and A Saucerful Of Secrets(1968)...|consulta= 3 abril 2017}}</ref><ref name="auto">{{ref-llibre|autor= Bill Martin|títol=Listening to the Future: The Time of Progressive Rock, 1968-1978|url=https://books.google.com/books?id=UoT6CgAAQBAJ&pg=PA165&dq=a+saucerful+of+secrets+space+rock&hl=es-419&sa=X&ved=0ahUKEwjW_4uaqsLSAhVL4WMKHaTDD-sQ6AEIUDAH#v=onepage&q=a%20saucerful%20of%20secrets%20space%20rock&f=false|isbn=978-1-4299-6589-7|pàgines=165–}}</ref> Tanmateix, a diferència de ''Piper'', on hi predominaven cançons escrites per Barrett, ''A Saucerful of Secrets'' només conté un tema seu: «Jugband Blues». [[AllMusic]] va escriure que amb aquest àlbum «el grup va començar a fer un esborrany dels pulsos foscos i repetitius que caracteritzerien els seus propers àlbums.»<ref name="AllMusic">{{ref-web|url=http://www.allmusic.com/album/a-saucerful-of-secrets-mw0000650632 |títol=''A Saucerful of Secrets'' – Pink Floyd : Songs, Reviews, Credits, Awards : AllMusic |cognom=Unterberger |nom=Richie |obra=[[AllMusic]] |consulta= 9 octubre 2012}}</ref> Wright és el cantant principal, o comparteix aquest paper, en quatre cançons de les set incloses al disc, i contribueix amb la seva veu a l'obra instrumental d'onze minuts i mig ''«A Saucerful of Secrets''». Així, és l'únic àlbum de Pink Floyd on les contribucions de veu de Wright superen les de la resta del gup.
 
Amb Barrett separat del grup, Waters i Wright van haver de compondre material adequat. La cançó que obre el disc, «Let There Be More Light», escrita per Waters, continua amb la visió de rock espacial establerta per Barrett. Aquest tema va evolucionar a partir d'un [[riff]] de baix que apareix a «[[Interstellar Overdrive]]».<ref name="palacios319" /> Tant «Remember a Day» com «See-Saw» tracten el tema de la infantesa,<ref name="palacios285">{{Harvnb|Palacios|2010|p=285}}</ref><ref name=Phil272>Reisch 2007, p. 272</ref> que també apareixia a l'àlbum de debut.<ref name="schaffner132_133">{{Harvnb|Schaffner|2005|p=132-133}}</ref> Wright va ser crític amb les seves primeres contribucions a la banda.<ref name="schaffner132_133" /> «Set the Controls for the Heart of the Sun» fou interpretada per primer cop amb Barrett l'any 1967.<ref name="palacios271">{{Harvnb|Palacios|2010|p=271}}</ref> L'èxit de la pista fou tal que la van interpretar a les actuacions fins al 1973.<ref name="Mabbett2">{{ref-llibre|editorial=Omnibus|isbn=0-7119-4301-X|cognom=Mabbett|nom=Andy|títol=The Complete Guide to the Music of Pink Floyd|lloc=Londres|any=1995}}</ref> Waters va recuperar-la pels seus concerts en solitari a partir del 1984.<ref>{{ref-web|cognom=Sweeting|nom=Adam|url=https://www.telegraph.co.uk/culture/music/3673529/Roger-Waters-set-the-controls-for-the-heart-of-the-Floyd.html |títol=Roger Waters: set the controls for the heart of the Floyd |editor=Telegraph |data= 20 maig 2008 |consulta=9 desembre 2012}}</ref> Waters va treure la lletra d'un llibre de poesia xinesa de la [[dinastia Tang]], tal com Barrett havia fet per «[[Chapter 24]]».<ref name="palacios265">{{Harvnb|Palacios|2010|p=265}}</ref>
47.452

modificacions