Àustria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
Creació apartat PD, text i referències
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 138:
 
[[Fitxer:Nationalrat.jpg |miniatura|Cambra baixa (''[[Nationalrat]]'')]]
===Política de defensa<ref>{{Ref-llibre|cognom=|nom=|títol=Política de Defensa i Estat propi|url=http://www.editorialbase.cat/llibres/429|edició=|llengua=català|data=26-01-2017|editorial=Base|lloc=Barcelona|pàgines=138-140|isbn=978-84-16587-65-0|autor=DD.AA.}}</ref>===
La retirada de les autoritats d'ocupació el 1955, i la declaració de neutralitat austríaca n'ha determinat la seva política de defensa.
 
Segons la Llei de Defensa de 2001 (Wehrgesetz)<ref>{{Ref-web|url=https://www.ris.bka.gv.at/GeltendeFassung.wxe?Abfrage=Bundesnormen&Gesetzesnummer=20001612|títol=Wehrgesetz 2001|consulta=27-4-2020|llengua=alemany|editor=Rechtsinformationssystem des Bundes (RIS)|data=}}</ref>les principals tasques de les Forces Armades són:
 
- La defensa nacional
 
- La protecció de la població i d’infrastructures
 
- Assistència en catàstrofes naturals o accidents
 
- Assistència a l’estranger
 
La primera és la missió més típica d’unes forces de defensa; la segona, segons la llei esmentada, es tracta de contribuir en tasques de seguretat ciutadana, a requeriment del Ministeri de l’Interior, posant èmfasi en assegurar els drets democràtics de la ciutadania; la tercera va lligada amb l’anterior i s’activaria en casos d’inundacions, grans incendis forestals, grans nevades, allaus o accidents catastòfrics, pels quals les autoritats civils requereixin assistència; la darrera són les operacions internacionals, que a Àustria s’entenen com a cooperació a l’estranger.
 
Per tal de dur a terme aquestes tasques, consta de 47.000 efectius, dels quals 14.000 són tropes (soldats a temps complet, en els quals s’hi inclouen els reclutes que fan el servei obligatori), 25.000 soldats de milícia (reservistes a temps parcial) i 8.000 funcionaris civils.
 
Tots els homes d’entre 17 i 51 anys d’edat estan subjectes al servei militar obligatori. Tots els homes, abans dels 35 anys d’edat han de dur a terme un servei militar bàsic de 6 mesos de durada. El servei és voluntari per a les dones, tot i que des del Ministeri de Defensa i Esports es duu una política que encoratja activament a les dones a allistar-se.
 
Arran del resultat del referèndum celebrat el 2013, amb un 59’7% dels vots a favor de mantenir el servei militar obligatori, es va reformar el servei militar bàsic, de manera que s’adaptés millor a les preferències i a les expectatives dels reclutes i a les necessitats de les Forces de Defensa. Així, es va establir un sistema modular en el qual, després de la instrucció bàsica, els reclutes poden triar entre 4 “mòduls”: protecció i assistència, enfocat a les operacions domèstiques d’assistència a les autoritats civils pel que fa a seguretat ciutadana, protecció d’infraestructures i institucions, i catàstrofes naturals; ciber-seguretat, a la branca de defensa cibernètica; pràctiques professionals militars, en el qual els reclutes que han estudiat formació professional, duen a terme les pràctiques en les branques de manteniment, serveis o logística de les forces de defensa; i finalment un mòdul d’especialització militar, el qual serveix de porta d’entrada a les forces professionals, que són les que duen a terme operacions internacionals, més compromeses. Per dur-ho a terme es fa una “revisió dels talents” personalitzada dels reclutes per orientar-lo a tasques en les quals es puguin sentir més realitzats, essent alhora més productius per a les forces armades.
 
L’1 doctubre de 2016 entra en vigor una reestructuració de la component terrestre restant l’estructura com segueix:
 
Sota un estat major conjunt (amb les forces especials Jagdkommando dimensió batalló adscrites) hi ha el comandament de la força terrestre, el comandament de la força aèria, el comandament logístic i el comandament de suport i ciber-defensa.
 
La component terrestre s’estructura en 4 brigades de tropes professionals i 9 comandaments territorials (professionals i milícia):
 
- Brigada pesant: infanteria mecanitzada i armes combinades
 
- Brigada lleugera: infanteria mecanitzada i aerotransportada
 
- Comandament de reacció ràpida: s’especialitza en combat urbà (hi són inclosos la policia militar i un batalló de defensa NBQ)
 
- Comandament de muntanya: els famosos Gebirgsjäger, tropes alpines
 
- Comandaments territorials: amb 2 batallons de fusellers, un professional (inclou reclutes) i un de reservistes, i un batalló de sapadors reservistes, a excepció del comandament territorial de Viena que inclou, a més, un batalló de la Guàrdia, amb funcions cerimonials
 
La força aèria està formada per un comandament de vigilància aèria, on s’inclouen els avions de caça, un batalló de radars i un de defensa anti-aèria; i pel comandament de suport aeri on s’inclouen totes les unitats d’helicòpters multi-rol i una ala de transport amb avions Hercules.
 
El comandament logístic inclou unitats de proveïments, mèdiques, de munició.
 
El comandament de defensa cibernètica inclou 2 centres, de dimensió batalló.
 
Arran de la reestructuració, es preveu un increment del nombre d’efectius de manera que fins a 2020 s’oferiran 9.800 llocs a les forces de defensa.
 
Així mateix, es preveu incrementar la milícia (reservistes a temps parcial) ―que ja va augmentar en 690 efectius de 2015 a 2016― dels 25.700 efectius actuals a 27.700 el 2018, 29.600 el 2022 i fins a 31.200 el 2026 (Der Standard 2016). Això es farà, per exemple, augmentant els incentius econòmics per participar en exercicis d’instrucció.
 
Es posa un èmfasi especial en el fet que els soldats austríacs són “ciutadans d’uniforme” i que la seva missió principal és vetllar pels drets democràtics dels seus conciutadants.
 
== Economia ==