Comtat de Nellenburg: diferència entre les revisions

El '''comtat de Nellenburg''' fou una jurisdicció feudal d'Alemanya situat a la part del sud-oest i Suïssa del nord; els comtes de Nellenburg foren una nissaga noble important extingida vers el 1100/1105; les seves possessions i drets estaven concentrats principalment a [[Turgòvia]], [[Zürichgau]], [[Klettgau]] i [[Hegau]]. El castell epònim és testimoniat per primer cop el [[1056]].

A les primeres generacions s'anomena la nissaga com [[Eberhardinger]] (Eberardings) fins a 1056, quan van agafar el seu nom dinàstic. Els comtes de Nellenburg eren els senyors del [[Comtat (edat mitjana)|comtat]] homònim. El castell [[Nellenburg]] a [[Stockach]] era la seu principal dels comtes. Se'ls suposa emparentats amb els [[burcardings]], els geroldians i els hunfrids; el primer comte esmentat ho fou el 889 al Zurichgau, un Eberard que hauria derivat de la casa dels [[Eticònides]]; la seva suposada filla Reginlinda (morta el 958) es va casar al duc Bernat de [[ducat de Suàbia|Suàbia]], i a la mort d'aquest ([[926]]) amb el seu successor el duc Hermann, i va tenir estretes relacions amb el convent d'[[Einsiedeln]] del qual els Nellenburg foren els protectors o advocats fins a la meitat del segle XI. La família va rebre diverses vegades el càrrec comtal a Turgòvia i l'advocacia imperial de Zurich i es va moure regularment a l'entorn dels emperadors; la pèrdua de l'advocacia d'Einsiedeln el 1029 els va portar a transferir progressivament la major part de les seves activitats a l'alta vall del Rin. El comte de Nellenburg Eberard va fundar el 1034 una església funerària pel seu pare i els seus germans al cementiri de l'abadia de [[Reichenau]]; el 1045 va obtenir el dret d'encunyar moneda a [[Schaffhausen]], i el 1049, junt amb la seva esposa Ita, va fundar el monestir benedictí de Tots els Sants (Allerheiligen) a aquesta ciutat de [[Schaffhausen]]. Durant el [[conflicte de les Investidures]] van prendre partit pel Papa i el 1078 l'emperador [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]] els hi va retirar el comtat de Zurichgau i l'advocacia imperial. Abans de 1105<ref> 1101/1102 segons [http://www.hls-dhs-dss.ch/textes/f/F19527.php?PHPSESSID=b6988c869ebf3a348cbe2704d67dd8fc el Diccionari històric de Suïssa] </ref> moria el darrer comte de la primera línia de comtes Nellenburg, Burcard III.

Els principals hereus foren els seus parents, segurament nebots, Dieteric de [[Bürglen]] (a Turgòvia) i Adalbert de [[Morisberg]]. En 1170, els comtes de Veringen van adquirir per herència el comtat de Nellenburg i en van adoptar el nom. Aquesta nissaga es va dividir i repartir l'herència el 1216. Abans de 1256 unien l'àrea pertanyent a Nellenburg i Stockach amb l'[[Hegau]]. El 1422 el comtat fou venut als senyors de [[Tengen]] que la van vendre al seu torn l'any 1465 als [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] sota el duc Segimon.

***** Burcard III de Nellenburg (1050, † vers 1105) ∞ Hedwiga (Hadewich) († després del 26 de febrer de 1105; filla d'un comte de Saxònia)

*Eberard I comte al Zürichgau vers 889

*Eberard II comte al Zürichgau + 958

*Adalbert I de Nellenburg + vers 1050

*Bertold comte de Märstetten + vers 1122