Arxak II d'Armènia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Transcripció
m Toponímia
Línia 12:
[[Fitxer:Ayrarat.jpg|miniatura|esquerra|Historical provinces of Greater Armenia]]
 
Vers el [[360]] Procopi esmenta que Arshak va tornar a l'aliança persa i va fer la guerra a la regió de Nisibe al costat dels perses. L'escrivà Antoni Marcel·li diu que l'emperador Constanci el va demanar el 360 que es posés al seu costat i Arshak va jurar fidelitat als romans. Després d'això Arshak es va casar am Olimpies, filla d'Ablabi, antic prefecte del pretori, que havia estat promesa de Constant, germà de Constanci. Shapur II va intentar fer tornar al rei a l'aliança persa amb regals luxosos però Arshak va restar fidel a Roma. Llavors dos dels més poderosos, Merujan ArdzruniArtsruní i [[Vahan Mamikonian]], van passar a Pèrsia amb Shapur II (310-379) i es van convertir al mazdeisme. Un d'ells es va casar amb una princesa sassànida.
 
El [[362]] va enviar una ambaixada a l'emperador [[Julià l'apòstata]] que acabava de succeir a Constanci. Julià va iniciar la guerra contra Pèrsia i li va encarregar a Arshak de fer una operació de distracció cap a la Xiliocome, districte de [[Imperi Mede|Mèdia]], mentre l'emperador atacava Ctesifon ([[363]]), però Julià va morir d'una ferida en un combat i el seu successor Jovià, va retrocedir i va abandonar les conquestes fetes ([[Singara]], [[Nisibe]] i les cinc províncies més enllà del Tigris ([[Arzanene]], [[Moxoene]], [[Zabdikene]] o regió de Finik, [[Rehimene]] a la confluència entre el Bohtan Su i el Tigris, i [[Gordiene]]). A més Jovià va pactar amb els perses que Arshak no podria rebre ajuda romana en el futur.
 
Els atacs perses al següent any, per la part de la frontera a la zona de Ganzak ([[Gandja]]) i a [[Vanand]] i [[Basean]], foren rebutjats pel rei i per Vasak, fins a la traïció de Merujan ArdzruniArtsruní, que va guiar als perses cap Armènia, i van atacar pel sud per Altzniq i Dzophq, van saquejar les tombes reials i van ocupar [[Tigranocerta]] els habitants de la qual foren fets presoners; els Àngel van resistir a l'oest de Dzophq però tot i això el perses van poder ocupar el castell de Kamakh-Ani al Daranaliq; segons Fauste de Bizanci, poc després Vasak va sorprendre els perses i va alliberar als presoners i va recuperar els ossos dels reis i es va refugiar a una fortalesa inaccessible al Altzq prop de l'Ararat; després molts nakharars van abandonar al rei (els prínceps de l'[[Altzniq]], [[Korduq]], [[Timoriq]], [[Artzakh]] i algun altra.
 
El rei va fer matar molts nakharars (nakhararq) incorporant les seves terres a la corona. Els més afectats foren els Kamsarakan de Shirak i Arsharuniq (amb les ciutats d'Artagers o Artageras i d'Eruandashat) si bé un membre de la família que es va salvar va recuperar després les terres familiars. Igualment va fer matar al seu nebot Gunel (Gnel) i es va casar amb la seva dona [[Pharantzem]] (+380) filla d'Andok de [[Siunia]]. La reina es va desfer (enverinant-la) de la seva rival, la reina Olimpies, la romana que fou la primera dona d'Arshak. També va fer matar a Vardan Mamikonian (amb la complicitat del germà d'aquest Vasak) al seu castell d'Erakhani al Taiq. La fortalesa d'Artagers fou reforçada pel rei que en va fer la seva residència.