Diferència entre revisions de la pàgina «Galeries Syra»

28 octets eliminats ,  fa 4 mesos
m
Afegir referències
m (Afegir enllaços)
m (Afegir referències)
La galeria d'art '''Syra''' va ser una sala d’exposicions de Barcelona que de seguida va destacar en la difusió de l'art d'avantguarda a Catalunya.
 
[[Montserrat Isern Rabascall|Montserrat Isern]] la va inaugurar l’any [[1931]]<ref>{{Ref-web|títol=galeria d’art {{!}} enciclopèdia.cat|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0185404.xml|consulta=2020-04-27}}</ref> al [[carrer de la Diputació]], esdevenint la primera dona responsable d’una galeria d’art.<ref name=":1">{{Ref-publicació|article=La rebotiga de les galeries d’art|url=https://elpais.com/ccaa/2013/01/17/quadern/1358407837_429868.html|publicació=El País|data=2013-01-17|lloc=Madrid|issn=1134-6582|llengua=ca|nom=José Ángel|cognom=Montañés}}</ref> Ja en aquest moment la galeria es va posicionar com un espai de trobada d’artistes i un punt de referència.{{CC}}
 
Durant la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], la pintora [[Ángeles Santos Torroella|Ángeles Santos]] hi va resguardar el seu quadre de grans dimensions ''[[Un món]]'' (1928).<ref>{{CCRef-llibre|títol=Ángeles Santos|url=https://www.worldcat.org/oclc/81402276|editorial=I.G. Viladot|data=1992|lloc=Barcelona|isbn=84-604-4809-6|cognom=Panyella, Vinyet.}}</ref>
 
Acabada la Guerra Civil, l’1 de gener de 1940 les Galeries Syra van obrir un nou local a la planta baixa de la [[Casa Batlló]] del [[Passeig de Gràcia]], que llavors era el cor del mercat de l’art barceloní. Decorada per [[Alexandre Cirici i Pellicer]], combinava els objectes de regal amb la sala d'exposicions, que era al fons de la botiga.{{CC}}
 
Després del conflicte bèl·lic, que havia aturat completament la dinàmica artística de Barcelona, la ciutat va viure una nova efervescència i agitació. Els nous rics, el comerç de sotamà i la possibilitat que l’art pogués “netejar” guanys i evadir impostos van motivar l’obertura d’una gran quantitat de galeries. Entre d’altres, a més de les Galeries Syra, hi havia Argos, Barcino, el Jardí i les galeries Laietània.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Montañés|nom=José Ángel|articlename=La":1" rebotiga de les galeries d’art|publicació=El País|url=https://elpais.com/ccaa/2013/01/17/quadern/1358407837_429868.html|data=17/01/2013|pàgines=}}</ref>
 
En aquest context, la sala va destacar per exposar obres d’una qualitat superior al que s'exhibia a la ciutat. Durant la temporada 1939-40, per exemple, s’hi van poder veure obres de [[Rafael Benet i Vancells|Rafael Benet]] i de [[Jaume Mercadé i Queralt|Jaume Mercadé]]. L’any 1941 va celebrar el seu desè aniversari amb la mostra ''Exposición de escultura mediterránea'', en la qual van participar [[Manolo Hugué]], [[Antoni Casamor d'Espona|Antoni Casamor]], [[Josep Dunyach i Sala|Josep Dunyach]], [[Josep Clarà i Ayats|Josep Clarà]], [[Rafael Solanic i Bàlius|Rafael Solanic]], [[Maria Llimona i Benet|Maria Llimona]] i [[Antoni Cumella i Vendrell|Antoni Cumella]]. En els anys posteriors hi van exposar, entre d’altres, [[Miquel Villà i Bassols|Miquel Villà]] (1943), [[Joaquim Sunyer i de Miró|Joaquim Sunyer]] (1944), [[Joan Vilacasas]] (1944) i [[Xavier Vilató i Ruiz|Javier Vilató]] (1945).<ref>{{Ref-web|url=https://cristinazabalaadrada.files.wordpress.com/2015/05/las-galerc3adas-de-arte-de-barcelona-en-los-ac3b1os-402.pdf|títol=Las galerías de arte de Barcelona en los años 40|consulta=21/01/2020|llengua=castellà|editor=|data=2009|nom=Cristina|cognom=Zabala Adrada}}</ref>
1.892

modificacions