Mercat de la Seu d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla |
m Plantilla |
||
Línia 10:
L'establiment d'aquest mercat data de l'etapa de represa dels mercats en l'[[època carolíngia]] (segles IX-X) com els de [[Vic]], [[Granollers]], [[Cardona]] i [[Barcelona]].<ref>{{GEC|0234836|Mercat}}</ref> Es podria haver establert al {{segle|IX|s}},<ref>[[#Cas00|Casassas 2000]], pàg. 85.</ref> se sap que l'any 850 existia un mercat a la localitat,<ref>[[#Cas00|Casassas 2000]], pàg. 84.</ref> també és esmentat l'any [[1029]], que feia palesa de la importància de la vila a la comarca i en les rutes internacionals del comerç, possiblement per la seva posició estratègica.<ref>[[#Cas00|Casassas 2000]], pàg. 35.</ref> Encara que els camins no fossin favorables o fàcils per l'existència de condicionans físics com els congostos [[congost de Tresponts|dels Tresponts]], per una banda, i [[estret de les Cabanotes|del Pont de Bar]], per l'altra.<ref>[[#Cas00|Casassas 2000]], pàg. 120.</ref>
L'existència del mercat va afavorir el creixement de la ciutat, i juntament amb la [[Fira de Sant Ermengol|fira]] van afavorir els intercanvis entre banda i banda dels [[Pirineus]], registrant-se diversitat d'operacions de comerç i la creació del [[mesures de la bladeria de la Seu d'Urgell|servei de la bladeria]], amb mesures oficials per als cereals, servei documentat ja al
Per exemple consta la venda de ferro manufacturat procedent de més enllà dels Pirineus al segle XIII i la venda de ferro local en brut.<ref>{{ref-llibre |nom=Marta |cognom=Sancho i Planas |títol=Homes, fargues, ferro i foc: arqueología i documentació per a l'estudi de la producció de ferro en època medieval : les fargues dels segles IX-XIII al sud del Pirineu català |editorial=Marcombo |col·lecció=Volum 17 de Col·lecció Cultura, tècnica i societat |data=1999 |consulta=3 de juny de 2012 }}</ref>
| |||