Casc: diferència entre les revisions

[[Fitxer:CascPol-m31-Carcassa.jpg|miniatura|esquerra|Carcassa d'un '''casc''' d'acer ([[Casc polonès model 31|polonès model 31/50]]). 1: bomba -- 2: cim -- 3: ala -- 4: visera]]

* la carcassa o closca és la part principal del casc: la peça de metall o de fibra que constitueix la protecció del casc i el suport dels altres elements. La carcassa consisteix essencialment (a voltes exclusivament) en una bomba o volta semiesfèrica, més o menys arrodonida o acampanada, amb el cim arrodonit o aplanat, segons els casos. La bomba pot rematar en una ala que l'envolta; l'ala es pot eixamplar una mica a la part frontal per tal de formar-hi visera. La part superior de la carcassa pot dur una petita cresta o una cimera allargada, que poden ser integrades o superposades. Així mateix, la carcassa pot presentar clatellera, projecció posterior, o lateral-posterior, que protegeix la nuca, o bé de les orelles fins a la nuca. Segons la qualitat dels acabats, el caire de la carcassa pot ésser viu o vorellat (reforçat amb un vorell o vora).

* la guarnició és el revestiment intern, de pell o de roba, fixat a l'interior de la carcassa. La guarnició millora sensiblement la confortabilitat del casc; alhora, en reforça la seguretat, en mantenir una certa distància entre el crani i la carcassa i, doncs, mitigar cops i impactes. En força ocasions, també, la guarnició és regulable, la qual cosa permet que persones amb talles de crani diferents usin una mateixa talla de casc.

 

 

== Ús militar ==

=== De l'Edat Antiga al segle XVII ===

El '''casc''' va néixer com a element de l'[[Equipament militar individual|equip militar]], i trigà molt a ésser aplicat a altres fins. Els exèrcits feren servir cascos, de tipologia enormement diversa, des de l'Edat Antiga. Ja n'hi ha de documentats a Mesopotàmia, Egipte i Assíria. Començaren com a simple carcassa semiesfèrica, a què s'anaren afegint reforços com la visera, la clatellera, les galteres i el nasal (o guardanàs), així com ornaments (cimera, cresta). Al principi els cascos eren de joncs entreteixits o de cuir; després, i successivament, de bronze i de ferro. A l'Europa mediterrània antiga predominaren el [[casc beoci]], de visera llarga i recta, típic de Grècia, i el [[casc frigi]], amb frontal en comptes de visera, imitat per la [[Legió romana|Legió]] romana. Un cas especial fou la [[gàlea]] dels [[gladiador]]s, amb visera reticulada.