Sultanat de Bornu: diferència entre les revisions

El [[666]] [[Uqba ibn Nafi]] va arribar fins al [[Tibesti]]. En aquesta zona cap al sud es va formar el regne de Kanem, segons la llegenda per un tal Sayf, suposat descendent del himiarita Sayf ibn Dhi Yazan, llegenda que fou inventada totalment, ja que l'origen fou un regne format pels berbers o tuareg, com a classe dirigent que van dominar als kanuri; els sobirans portaven el títol de ''Maghumi''; la classe dirigent pertanyia als Sayfawa, que havien vingut probablement de [[Fezzan]] i van tenir capital a Nijmi.

 

 

Els kanuri es van desplaçar a l'oest del llac Txad i el [[1470]] van fundar l'estat de Bornu, amb capital a Birni N'gazargamu, a la riba del [[riu Yo]]. Encara que el [[1507]] Nijmi fou conquerida temporalment, i l'antic Kanem va esdevenir una província, la capital no es va modificar. Els seus sobirans es titulaven "''mai''" i al {{segle|XVI}} n'hi va haver alguns d'especialment capacitats com Mohammad (1526-1545), Dunama VI (1546-1563) i Abdullah III (1563-1573), que van engrandir el regne, ajudats per la desaparició de l'imperi [[songhay]] pels marroquins ([[1592]]), el seu rival al [[Sàhara]] occidental. El sobirà més important fou Idris III Alaoma (1580-1602) que va portar les seves tropes fins a [[Kano]] i va sotmetre al sultà de l'[[Aïr]] i als [[tubus]]. Aquest regnat va anar seguit de dos segles de certa pau, encara que a mitjan {{segle|XVII}} els tuareg i els kawararafa van atacar la capital però sense èxit; es coneixen diverses fams al {{segle|XVII}} i XVIII, una de les quals va durar set anys.