Michael Robinson: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 9:
== Trajectòria periodística ==
{{editant|Jove|data=2020}}
Robinson va començar a la plaçaseva trajectòria als mitjans de comunicació delsals pocs mesos de puntsretirar-se de jubilaciófutbolista. Va debutar a finals del 1989 a [[Televisió Espanyola]] com a comentari dels partits de la [[Primera Divisió inglesa dinsanglesa]] de l’espail'espai Estadi''[[Estadio 2.17]]'',<ref>{{Cita Harvard |Robinson|1996| p=103||sp=sí}}</ref> i d’ahíd'aquí va passar a l’equipl'equip de narradors que va cobrir la [[Copa Mundialdel Món de Futbol de 1990]], juntjuntament amb el periodista Luis Fernández.<ref>{{Cita .18Harvard |Robinson|1996| p=108||sp=sí}}</ref> Al mateix temps, s'estàva estar treballant com a directiu ena [[Screensport]], una producció que esproductora vinculavinculada a [[Sky Television]] que esacabaria tancavafusionant-se a la fusió aamb [[Eurosport]].4.
 
L’anyL'any 1990 l’exfutbolistal'exfutbolista va conéixer a [[Alfredo Relaño Estapé|Alfredo Relaño]], responsable de deportatsd'esports a [[Canal +]] Espanya. Ambients ja se’ls coneix perquè és excel·lent la tinença que es va posar en contacte amb la seva venda de drets d’emissió, però relajar un logotip convencional per a la seva voluntat de treballar com a comentari de la Lliga al seu canal de televisió, 19 formant des d’enllaços duplets de retransmissió amb Carlos Martínez. Meses després d’ampliar la seva col·laboració a la radiofònica de Tertulia de El larguero (Cadena SER), amb José Ramón de la Morena.20
 
Ja el 1991, Robinson va ser controvertit per sostreure a Jorge Valdano com a analista al programa El dia després, que va presentar a Nacho Lewin. El seu estil va ser desenfadat i didàctic, així com el seu marcat contingut a l’anglès, va fer que es convirtiera en una tribuna molt popular entre els espectadors espanyols.21 22 I quan Lewin va caminar el 1994, Canal + va decidir convertir-lo al present actual amb Lobo Carrasco i Joaquín Ramos Marcos. El dia després es va produir a l'emissió fins al 2005, ja fa 14 anys que va rebre una entrega de premis al millor programa esportiu (1992) i tres premis de l'Acadèmia de Televisió.