L'ascens dels turcs a potència islàmica començava ja al {{segle|XI|s}}, quan els [[Imperi Seljúcida|seljúcides]] conqueriren una àrea enorme que arribava del [[Mar Mediterrània|Mediterrani]] fins a l'[[Àsia Central|Àsia central]].<ref>Matuz (1985</ref> El començament de la conquesta turca d'[[Anatòlia]], el van marcar els seljúcides, amb la seva victoriosa [[Batalla de Manazkert]] del [[1071]].<ref name="Steinbach22">Steinbach (1996), S. 22</ref><ref name="Matuz16">Matuz (1985), S. 16</ref> L'onada d'immigració de les tribus [[oghuz]], altres ètnies turques i d'elements mongols, va anar oscil·lant entre mitjans del {{segle|XI|s}} fins a la fi del {{segle|XV|s}}. Aquestes comunitats eren sempre poliètniques i de caràcter polític. Els seus membres havien nascut en la comunitat o bé s'hi havien unit. Aproximadament, van arribar fins al {{segle|XII|s}}, de 100.000 a 300.000 "turcs" a Anatòlia. I es trobaren allà amb dos a tres milions d'establerts des de feia molt de temps. Probablement, aquests constituïen al {{segle|XIII}} la majoria relativa a Anatòlia i, a tot estirar, al {{segle|XV}}, la majoria absoluta de població.<ref>[[Klaus Kreiser]]: Der Osmanische Staat 1300-1922. München 2001, S. 5</ref> El turc s'imposà, en conseqüència, ràpidament com a llengua usual entre les diferents parts de població. El persa era la llengua de formació i de literatura més important al costat de l'àrab. Totes les cròniques dels seljúcides del Rum es redactaven en persa. Sota la població cristiana, les llengües de formació més importants eren l'arameu-sirià, l'armeni i l'àrab. L'àrab es va utilitzar, fins al {{segle|XVI|s}} en l'imperi otomà i els registres del ''Kadi'', documents de fundació i inscripcions. A la fi del {{segle|XVI|s}} va ser substituït pel [[turc otomà]]<ref>Klaus Kreiser in: Kreiser und Neumann: Kleine Geschichte der Türkei. Stuttgart 2003, S. 51 ff.</ref>
Després de la conquesta de parts àmplies d'Anatòlia pels turcs, una branca d'aquests va fundar el [[Soldanat de Rum|soldanat seljúcida de Rüm]]. El ''Rüm'' representava el primer apogeu cultural i polític de la dominació dels turcs a Anatòlia.<ref>Steinbach (1996), S. 23</ref>
