Posteriorment abandona el seu mentor i inicia un periple per diverses ciutats de l'Europa Central afins al [[protestantisme]] naixent. Estableix una relació cada cop més difícil i polèmica amb alguns líders reformadors, com [[Joan Ecolampadi|Ecolampadi]] de [[Basilea]], i se'n va més endavant cap a [[Estrasburg]], on es relaciona amb [[Martí Bucer|Bucer]], i a [[Hagenau]], ciutat [[Alsàcia|alsaciana]] que llavors pertanyia al [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. El [[1531]] publica ''De TrinitatisTetatis erroribus'' —Dels errors entorn de la Trinitat—, obra en què nega la validesa bíblica del dogma trinitari establert al [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]] i proposa que el Fill és el fruit de la unió del Logos diví amb la persona de Jesús, nascut miraculosament de la Verge Maria. Per tant, el Fill no és etern ni és una Persona de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], l'existència de la qual nega vehementment i la defineix com els "tres fantasmes" o el "Ca Cèrber de tres caps", i qualifica els que hi creuen com a "triteistes". D'altra banda, l'Esperit Sant no seria una altra entitat, la pretesa tercera Persona d'aquesta Trinitat, sinó simplement la manifestació de l'Esperit de Déu tal com actua a través dels homes. Aquest llibre va produir un gran escàndol entre els reformadors alemanys i fou prohibit a Estrasburg i Basilea. L'any següent va publicar el ''Dialogorum de Trinitate'', una formulació revisada de les seves tesis inicials. Comptat i debatut, les seves propostes el van enfrontar tant als catòlics romans com als protestants.
