Edat mitjana: diferència entre les revisions

La [[crisi del segle III]] havia sotraguejat de manera considerable l'economia del sector occidental de l'imperi; mentre que, a la zona oriental, el comerç marítim, les tasques artesanals i una agricultura no sotmesa a la dominació dels terratinents havia permès una civilització urbana i una economia monetària. La pressió dels bàrbars a les fronteres ja havia portat [[Dioclecià]], l'any [[286]], a la divisió política de l'imperi en dues parts: Orient i Occident; quedava a la part oriental el territori més ric i amb millors facilitats per a resistir els atacs dels bàrbars. Quan, l'any [[476]], l'emperador d'Orient va rebre des de [[Roma]] les insígnies imperials arrabassades pels invasors al darrer emperador romà, [[Ròmul Augústul]], pot dir-se que, amb aquestes, hi anava el reconeixement que el centre de l'autoritat al món mediterrani era ara la ciutat de [[Constantinoble]].

 

[[Constantinoble]], a la cruïlla del mar Negre i de la Mediterrània; d'Àsia i Europa, estava ben situada des del punt de vista comercial i militar, car des del seu port es podia controlar per terra i per mar les zones més perilloses d'Orient. A més, el veïnatge amb les fèrtils terres de [[Tràcia]] o de l'[[Àsia Menor]] oferia la garantia en el subministrament d'aliments. La idea de recuperar l'imperi perdut sorgí força vegades durant la història, la més important de les quals fou al {{segle|VI|s}}, sota el regnat de l'emperador [[Justinià I]] ([[527]]-[[565]]).