[[Fitxer:Invasions of the Roman Empire 1.png|miniatura|450px|Invasions bàrbares de l'Imperi romà. En blau, les invasions dels [[vàndals]]]]
Les '''[[Invasió|invasions]] bàrbares''' van ser un gran moviment [[migració|migratori]] de poblacions de l'est i del sud que van envair l'[[Imperi Romà|Imperi romà]] des de l'inici del {{segle|IV|s}} fins al {{segle|VI|s}}: els [[vàndal]]s, els [[huns]], els [[visigots]], els [[francs]], els [[angles]] i els [[saxons]]. Durant la decadència de l'Imperi romà, van ser molts els pobles bàrbars (estrangers) que, aprofitant les dissidències internes, es van aproximar a les seves fronteres i s'hi van establir, pressionant de manera permanent per entrar-hi. Els bàrbars van aconseguir penetrar-hi lentament entre els [[Segle I|segles I]] i [[Segle IV|IV]], i s'establiren a l'interior fins que, finalment, pressionats per altres pobles, ho van fer de forma violenta. Les invasions bàrbares, en tant que causants de la [[caiguda de l'Imperi Romà|caiguda de l'Imperi romà]], es consideren l'inici de l'[[Edat Mitjana|edat mitjana]].
Aquestes són les més importants i les que van causar un major impacte en l'àmbit social, econòmic i polític. Es van produir en tres onades:
