Misantropia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
Línia 5:
Existeix una distinció important entre el [[pessimisme]] filosòfic i la misantropia. [[Immanuel Kant]] va dir que "de la naturalesa tortuosa de la humanitat, cap cosa recta es pot obtenir", encara que aquesta no era una expressió sobre la inutilitat de la mateixa humanitat. Igualment, [[Samuel Beckett]] en una ocasió va comentar que "l'infern deu ser com (…) recordar els bons temps passats, quan desitjàvem estar morts" — un al·legat que pot, potser, ser percebut com a desolador i desesperat, però no com antihumà o expressiu de cap odi per la humanitat.
 
El filòsof alemany [[Arthur Schopenhauer]], per altra banda, era gairebé tan certament misàntropmisantrop com la seva reputació. Va escriure que "l'existència humana ha de ser una espècie d'error". No obstant això cal dir que la misantropia no equival necessàriament a una actitud inhumana cap a la humanitat. Schopenhauer va concloure, de fet, que el tracte [[ètica|ètic]] cap als altres era la millor actitud, doncs tots som patidors i part de la mateixa voluntat de viure; també va analitzar el [[suïcidi]] des d'una actitud comprensiva que resultava estranya per al seu temps, quan era un tema [[tabú]].
 
[[Martin Heidegger]] també va mostrar certa misantropia a la seva preocupació pels "ells" — la tendència de la gent a conformar-se amb un punt de vista sobre el qual ningú ha reflexionat, però és secundat perquè "així ho diuen ells". A diferència de [[Schopenhauer]], [[Heidegger]] era oposat a qualsevol ètica o raó per a tractar als altres amb respecte. En temps recents, [[Anton LaVey]] i la seva marca de [[satanisme]] ha expressat una misantropia militant, anant tan lluny com advocar per l'esterilització de parts de la població i reduir en guetos "les formes més baixes de vida humana".