Kara-khitai: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilla
Cap resum de modificació
Línia 4:
Després del govern dels kitan ([[Liao]]) al nord de la [[Xina]] ([[936]]-[[1122]]), els [[tungús]] [[Jurchen]] ([[Kin]]) van formar un nou regne; la majoria dels kitan va continuar vivint sota domini de la nova dinastia, però una part dels kitan va marxar a Occident; alguns es van establir al nord del [[Riu Tarim|Tarim]], on els turcs uigurs de [[Turfan]], de [[Bashbaligh]] i de [[Kudjha]] els van reconèixer un paper dominant. Després un segon grup de kitan va entrar a [[Kashgària]], però fou rebutjada pels khan dels karakhànides de [[Kaixgar]] Arslan Ahmed; un altre grup dirigit per un príncep de nom (en xinès) Ye-li Ta-che o Yeh-lü Tas-shih,<ref>Ta-che podria ser el seu títol xinès, príncep o t'ai-tseu</ref> fou més afortunat i es va crear un principat al [[Muntanyes Tarbagatai|Tarbagatai]], on van fundar la ciutat d'Imil.
 
A l'oest de l'[[Issiq Ku]]l, el [[karakhànida]] que governava a [[Balasagun]], estava amenaçat en aquesta època pels turcs [[karluks]] del baix [[Riu Ili|Ili]] i pels turcs [[kankhli]] del nord de la [[mar d'Aral]], i va demanar l'aliança de Ta-che, però aquest va aprofitar el moment per deposar al khan karakhànida i va ocupar el seu lloc. Ta-che va prendre el títol imperial turc de ''gur-khan'' (rei del món) que també van portar els seus descendents.<ref>Brentschneider, ''Medieval researches''</ref> Una mica després es va imposar als dos khans karakhànides que governaven a [[Kaixgar]] i a [[Regne de Khotan|Khotan]] que el van recoèixerreconèixer com a sobirà. Els seus dominis són coneguts a la història com Imperi Kara-khitai (Khitai o Kitan Negres).
 
Els kara-khitai foren refractaris a la religió musulmana i més orientats cap al budisme i el confucionismeconfucianisme; tenien baixos impostos (sobre el valor de les propietats) i no creaven feus pels familiars dels khans (seguint el sistema administratiu xinès); fins i tot la llengua administrativa fou potser el xinès. El cristianisme va florir a aquest imperi sense ser religió d'estat i un bisbe cristià és esmentat a Kaixgar, i s'han trobat inscripcions cristianes a Tchu.<ref>Barthold, ''Zur Geschichte des Christentums in Mittelasien bis zur Moingolischen Eroberungen'', [[Tubinga]] [[1901]]</ref> El sobirà que vivia a Balasagun, portava el títol de ''gur khan'' (khan universal). Tenien com a vassalls a l'est als sobirans [[uigurs]] (turcs de religió budista i nestoriana) que portaven el títol de ''iduq qut'' o ''idiqut'' (santa majestat);<ref>agafat dels turcs basmil que el portaren al {{segle|VIII|s}} quan van dominar la mateixa regió</ref> els [[karlucs]] eren nestorians al segle XII i s'havien sotmès als kara khitai.
 
Ta-che va governar des de vers el [[1130]] al [[1143]]. Després de dominar tres khanats karakhànides orientals va atacar als occidentals de la [[Transoxiana]] i darrere aquest, el khanat seljúcida governat per [[Sandjar]] del [[Gran Khorasan|Khurasan]]. El maig o juny del [[1137]] va derrotar a [[Khodjand]] (a [[vall de Ferganà|Ferganà]]) al Karakhànida de [[Samarcanda]], Rokn al-Din Mahmud. [[Sandjar]] va córrer en ajut del seu vassall però fou al seu torn derrotat a Qatwan o [[Katwan]], al nord de Samarcanda ([[9 de setembre]] de [[1141]]). [[Bukharà]] i Samarcanda van passar a la sobirania del ''gur-khan'', que va deixar subsistir a la segona d'aquestes ciutats, a títol de vassalls, una branca karakhànida representada per Tamghatx Khan Ibrahim ([[1141]]-[[1156]]), al que va seguir Tchagrhri Khan Djalal al-Din Ali ([[1156]]-[[1163]]) i el fill d'aquest Kilidj Tamgatx Khan Masud ([[1163]]-[[1178]]).