Michelangelo Buonarroti: diferència entre les revisions

També de [[Climent VII]] va ser la idea de construir a [[Florència]] una [[biblioteca]] per conservar tota la col·lecció de [[còdex]]s de la família, i va comptar per aquest projecte amb Buonarroti; l'edifici acabaria sent conegut com la ''Biblioteca Laurenziana'', ja que havia sofert una gran ampliació del seu fons bibliogràfic per part de [[Llorenç el Magnífic]] a la fi del {{segle|XV|s}}.<ref>{{GEC|0009943|Biblioteca Medicea - Laurenziana|consulta=29/12/2008}}</ref> A partir del [[1523]], un cop escollit l'emplaçament dins el convent de la [[basílica de San Lorenzo]], al pis superior del costat oriental del [[claustre]], en comencen els projectes, que sofriran un gran nombre de variacions. Calia fer espais diferents per separar els llibres llatins dels grecs, i també es van voler repartir els llibres rars en petites sales, però al final es va acabar optant per encabir-ho tot dins una gran sala. Es van centrar els esforços a resoldre el suport de la nova estructura sobre els murs antics: a la biblioteca, s'abaixa el nivell del sostre i se situen finestres molt pròximes les unes a les altres, amb què s'aconseguia d'ampliar la lluminositat; el vestíbul es dissenya com a lloc de circulació, amb una alçada superior, i s'hi afegeixen noves finestres d'il·luminació.<ref>[[#Ack97|Ackerman 1997]], pàg. 88-106</ref> El [[1533]], el papa dóna permís a Miquel Àngel perquè es traslladi a Roma, amb la condició que deixi solucionat l'acabament de la decoració i l'escala d'accés del vestíbul. El teginat de la biblioteca està realitzat amb motius el·líptics i romboïdals; Buonarroti també en va dissenyar els grans pupitres de lectura. De l'escala, en va fer múltiples dissenys, i per fi, el [[1558]], en va enviar des de Roma el projecte, junt amb una maqueta, a [[Bartolomeo Ammannati]], que va ser l'encarregat per [[Cosme I de Mèdici]] de construir l'escala. Es conserven més de trenta fulls de dibuixos de la Biblioteca Laurenziana, si bé per la correspondència mantinguda durant la seva elaboració, sabem que n'hi va arribar a haver molts més.<ref>[[#Ack97|Ackerman 1997]], pàg. 308-314</ref>