Dansa de la Mort: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 77.228.214.96. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
m Plantilla
Línia 11:
 
==La ''Dansa de la mort'' en la literatura castellana==
La ''Dansa de la mort'' castellana és de primeries del {{segle|XV|s}}. Es conserva en un manuscrit de la biblioteca del [[monestir de l'Escorial]]. Consta de més de sis-cents versos, i en aquest text la mort va cridant diversos personatges a ballar, com el [[papa]] o el [[bisbe]], l'emperador, el sagristà, el pagès, etc., al mateix temps que els recorda que els gaudis mundans tenen fi i que tots han de morir. Tots cauen en els seus braços.
 
La seva influència es deixa notar en obres d'autors espanyols posteriors, com en [[La Barca de la Gloria|''La barca de la gloria'']], de [[Gil Vicente]]; el [[Dialogo de Mercurio|''Diálogo de Mercurio'']] ''i [[Carón d'Alfonso de Valdés|Carón d'Alfonso]]'' [[Carón d'Alfonso de Valdés|de Valdés]]; la ''Farsa llamada Danza de la muerte'' de [[Juan de Pedraza]]; ''La farsa de la muerte'' de [[Diego Sánchez de Badajoz]]; ''Las cortes de la muerte'' de [[Luis Hurtado de Mendoza]] i ''Coloquio de la muerte con todas las edades y estados'' de [[Sebastián de Horozco]]. En el capítol XI de la segona part d'''[[El Quixot]]'', El Quixot i Sanxo troben una companyia de còmics que representen ''Las cortes de la muerte''. Finalment, en el barroc, es troben les últimes referències en els autos sacramentales de [[Calderón de la Barca]] i en ''Los sueños'' (1627) de Quevedo.