Diferència entre revisions de la pàgina «Deir al-Madinah»

m
Minúscula
m (robot estandarditzant mida de les imatges, simplificant i catalanitzant codi)
m (Minúscula)
'''Deir al-Madinah''', també transcrit com '''Deir el-Medina''' (en [[àrab]] '''دير المدينة''', ''Dayr al-Madīna''), '''Set Maat '''en [[egipci]] antic 'El lloc de la veritat'), és una vila de treballadors de l'[[antic Egipte]] i la seva [[necròpolis|necròpoli]] situada a l'oest de [[Luxor]], a tocar de la [[Vall dels nobles|vall dels Nobles]]. La necròpoli no sempre s'inclou en el grup de cementiris que conformen aquesta vall dels Nobles perquè les tombes que hi ha són d'artesans i d'obrers. La necròpoli de Deir al-Madina s'anomena ''vall dels Artesans''. Es troba entre el [[Ramesseum]] a l'est, i la [[vall dels Reis]] (nord-est) i [[vall de les Reines]] (sud-oest). Just al sud hi ha la necròpoli de [[Gurnat Murrayi]].
 
Fou habitada pels treballadors que van construir la vall dels Reis a partir de la [[Dinastiadinastia XVIII d'Egipte|dinastia XVIII]] i va ser fundada probablement per [[Amenofis I]] i la seva mare [[Amosis-Nefertari]]. Hi van viure unes setanta famílies. A més de les cases i de les tombes dels treballadors hi ha una zona amb temples dedicats a diversos déus, destaca el dedicat a la dea [[Athor|Hathor]], construït en temps [[Amenofis III|d'Amenhotep III]] i reconstruït per [[Ptolemeu IV Filopàtor|Ptolemeu IV]].
 
Fou excavada per Ernest Schiaparelli del [[1905]] al [[1909]] i per Bernard Bruyère entre el [[1917]] i el [[1947]].
* Les decoracions de les tombes, i les relíquies i objectes de les cases permeten conèixer com era la vida quotidiana dels egipcis de l'[[Imperi Nou d'Egipte|Imperi nou]].
* Els [[Ostrakon|ostracons]] i altres documents (papirs, esteles i inscripcions de les tombes) trobats a la zona ajuden a saber com es va construir la vall dels Reis i altres monuments de l'època.
* És a Deir el-Medina on té lloc la [[primera vaga]] coneguda de la història (durant el regnat de [[Ramsès III]], faraó de la [[Dinastiadinastia XX d'Egipte|dinastia XX]]).
* Els habitants del poble (els treballadors i les seves famílies) van rebre sempre un tracte preferencial, amb bons sous, bona alimentació i els últims avenços mèdics de l'època. La situació laboral dels treballadors era molt bona: treballaven per torns organitzats en equips (la feina a la vall no s'aturava quasi mai), amb jornades de vuit hores a l'hivern i nou a l'estiu, dividides en dos torns de quatre hores (amb temps per a menjar), durant vuit dies a la setmana i després en tenien dos de festa; també tenien lliures totes les festes oficials (religioses, polítiques i civils), i disposaven de baixes laborals per malaltia pròpia o dels fills i dies de festa per a acompanyar o ajudar un company lesionat, per la mort o el naixement d'un familiar, per visites al metge o al veterinari (quan tenien un animal malalt), a més de sis dies lliures garantits a disposar per motius similars als anteriors; a més, durant el seu temps lliure podien treballar en altres activitats remunerades, si desitjaven obtenir ingressos extres. També tenien permès participar en les grans celebracions religioses, junt amb els alts funcionaris i sacerdots, els membres de la cort, la noblesa i la família reial. Tot això, junt amb les troballes realitzades al poble de treballadors del [[Kahun]] (al costat de la piràmide de [[Senusret II|Sesostris II]], a l'[[Oasi de Faium|oasi del Faiyum]]) i del poble de treballadors que s'excava a la zona de les piràmides de [[Necròpolis de Gizeh|Gizah]], desmenteix la creença tradicional que grups d'esclaus, en condicions pèssimes, van construir les tombes dels faraons egipcis.
 
2.133.245

modificacions