Joan III Ducas Vatatzes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
#fora_carrec
Línia 5:
| pares = Basili Vatatzes i Angelina Àngel
| fills = [[Teodor II Làscaris|Teodor]]
| etiqueta_dinastia = Dinastia
| carrec = [[Llista d'emperadors romans d'Orient|Emperador de Nicea]]
| inici = [[1222]]
| final = [[1255]]
| predecessor = [[Teodor I Làscaris]]
| successor = [[Teodor II Làscaris]]
| conegut_per = creació del monestir de Sosandra, convocar el concili de Nimfeon
| festivitat = [[4 de novembre]]
Linha 37 ⟶ 31:
El [[1243]] Vatatzes es va aliar a [[Kaykhusraw II|Gaiath al-Din]] d'[[Iconi]] per lluitar contra la invasió dels [[mongols]]{{sfn|Vasiliev|1971| p=531}} El soldà de Rum no només s'enfrontava a la invasió dels mongols sinó que també es va trobar amb una crisi de fam i va haver d'importar articles de primera necessitat de l'Imperi de Nicea, fet que va contribuir a augmentar la riquesa monetària de Vatatzes.{{sfn|Abulafia|1999|p=550}} La seva fama es va estendre i l'emperador [[Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic|Frederic II]] li va donar la mà de la seva filla natural Anna ([[1244]]; la primera dona de Vatatzes havia mort el [[1240]]).{{sfn|Treadgold|1997|p=725}}L'aliança amb Frederic va anar bé perquè es va oposar a la crida del [[papa Gregori IX]] que volia fer una croada per fer cessar les hostilitats de Joan Vatatzes contra l'Imperi Llatí.{{sfn|Gardner|1912|p=168}}
 
El [[1245]] Vatatzes va decidir conquerir [[Segon Imperi Búlgar|Bulgària]] per després utilitzar-la per conquerir Constantinoble. El [[1246]] ja havia dominat una part de Bulgària (el sud-oest) i va donar el seu govern al seu ''magnus domesticus'' [[Andrònic Paleòleg]]; els seus avanços foren frenats per un atac conjunt dels llatins i de Miquel II Àngel-Comnè dèspota de l'Epir a Tessàlia, però la guerra fou favorable a Vatatzes que va conquerir diverses ciutats llatines a Tràcia i finalment va fer la pau amb [[Miquel II Àngel-Comnè Ducas|Miquel Comnè]] el 1253 (tractat de Larissa).{{sfn|Ostrogorski|Facci|1984|p=437}} Per consolidar les bones relacions amb Miquel de l'Epir, li va oferir un enllaç matrimonial entre la seva néta Maria i el fill de Miquel, Nicèfor.{{sfn|Treadgold|1997|p=728}} El [[papa Innocenci  IV]] el va instar a complir la promesa feta quinze anys enrere d'unir les esglésies catòlica i ortodoxa i es va tornar a entrar en negociacions.{{sfn|Abulafia|1999|p=556}} Malgrat el matrimoni, Miquel Comnè va atacar a finals del [[1251]] per recuperar alguns territoris cedits però no ho va aconseguir.{{sfn|Treadgold|1997|p=729}}
 
Els anys següents foren pacífics. Va afavorir l'art i la ciència, va construir camins, va redistribuir les taxes, va encoratjar el desenvolupament cultural i fou apreciat per la seva justícia.{{sfn|Borgolte|Schneidmüller|2010|p=73}}{{sfn|Vasiliev|1971|p=547}}A la seva cort va destacar l'erudit [[Nicèfor Blemmides]].{{sfn|Vasiliev|1971|p=549}}