Estudi per al film Secret People, per a clarinet, violí i piano (Gerhard): diferència entre les revisions

Aquesta gravació es va produir amb certes dificultats degut, a més de les tensions entre el compositor i la coreògrafa, a la limitació del temps de què disposaven de l’estudi per les necessitats i el pressupost del rodatge. Gerhard es va veure obligat a acceptar moltes de les imposicions de la coreògrafa, que a més va retallar, més endavant, tres seccions del ballet amb ajuda del director musical. Sens dubte, Gerhard va acceptar tots aquests condicionants per les seves necessitats econòmiques, però l'experiència va contribuir a fer-lo recelós d’abordar noves experiències amb el ballet, a partir de la dècada delsde cinquanta1950<ref name=":0" />.

La música de ''Secret People'' es basa enterament en les dues melodies que Gerhard va compondre per a l'escena del ballet, ja presents en aquest ''Estudi'' inicial. Ambdues van modificant el seu caràcter en funció de l'orquestració i dels jocs de variacions i textures al llarg de la pel·lícula, segons les necessitats narratives. Com assenyala Anderson: "no hi ha música incidental a la pel·lícula, l'única música [present] resulta natural a les demandes de la història. Aquesta música necessària és intrínseca a l'argument i reforça el seu desplegament emocional".

Les dues melodies que estructuren la música de tot el film deriven de l'escena del ballet: la primera és un tema de caràcter folklòric associat amb la festa de la collita i s’hi retrata els personatges principals de la història. A més, pretén descriure la identitat mediterrània dels protagonistes. El segon tema és de caràcter més líric i representa els dos amants, la protagonista i el seu companya manipulador. Com s'ha esmentat anteriorment, aquestAquest segon tema es basa en la famosa melodia popular catalana ''[[El cant dels Ocellsocells]]'' que tanta simbologia afegida téconté. Es tracta d'un gest de complicitat introduït per Gerhard a través del qual concreta musicalment en Catalunya el país d'origen dels amants i del dictador, així com la seva reivindicació de llibertat.

El tema '''A''' se sent per primera vegada, a càrrec d'un orgue, als títols inicials de la pel·lícula. i, aA continuació, després d’una breu transició, apareix el tema '''B''' a càrrec de tota l'orquestra. El tema '''A''' torna a aparèixer, de nou a l'orgue, quan comencen les primeres imatges de la pel·lícula. El tema '''B''' es presenta quan apareix per primera vegada la protagonista femenina, Maria. Aquest segon tema, que tant va agradar a Dickinson, s'utilitza també per acompanyar els títols de crèdit, per tancar la pel·lícula amb una espècie de crida a la reconciliació, a l'esperança i l'amor: tant el productor com el director van acordar que, als temps difícils de la postguerra calia oferir esperança a la gent. Van realitzar un canvi en el final de la pel·lícula, que concloïa amb la mort de Maria. A la versió modificada, el final presenta la germana petita ballant en homenatge a Maria, per a reivindicar que la vida ha de continuar tot i que hi succeeixin desgràcies.<ref name=":0" />

Destaca l'interpretació del grup de cambra compost per David Ballesteros, violí, Cristo Barrios, clarinet, i Gustavo Díaz-Jerez, piano, enregistrada sota el segell [[Columna Música]] el 2012, a l'àlbum ''Robert Gerhard, Joaquim Homs: Música de Cambra''.

De 2015 és la gravació onamb destaquenels intèrprets Mirabai Rosenfield, violí, Joan Enric Luna, clarinet, i Juan Carlos Garvayo, piano, com a part de l'àlbum ''Música Española en el Exilio,'' enregistrat sota el segell Tritó.<br />