Viquipèdia

Estudi per al film Secret People, per a clarinet, violí i piano (Gerhard): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Canvis de forma i contingut
Línia 1:
<br />{{Infotaula composició|compositor=Robert Gerhard|any=1952|forma=|època composició=Segle XX|instrumentació=clarinet, violí i piano|durada=3' - 5'|partitura=https://www.trito.es/es/tienda/articulo/5635/obras-con-clarinete-sonata-andantino-estudio-para-el-film-secret-people|gènere=Música incidental|director=Ernest Irving}}
 
'''Estudi per al film Secret People (Allegretto per a clarinet, violí i piano)''' és una de les dues composicions de [[Robert Gerhard i Ottenwaelder|Robert Gerhard]] per a aquesta agrupació, juntament amb l'''Andantino per a clarinet, violí i piano.'' Fou composta entre 1951 i 1952 com a peça de mostra de la banda sonora del film ''[[Secret People]],'' prèviadirigit alper contracte[[Thorold Dickison]]''.'' Hi exposa els dos temes principals als quals pensa recórrer per a la composició de la música del film ''[[Secret People]],'' dirigit per [[Thorold Dickison]]''.''<ref>{{Ref-web|títol=Roberto Gerhard y Joaquim Homs. Música de Cámara {{!}} Cristo Barrios|url=http://www.cristo-barrios.com/discografia/roberto-gerhard-y-joaquim-homs-musica-de-camara/|consulta=2020-03-23|llengua=es-ES}}</ref>
 
<br />
La primera melodia, de caràcter més líric i la segona, més folklòrica, constitueixen els dos temes principals d'aquesta obra, els quals van donar estructura a tota la música de la pel·lícula. Per compondre aquesta peça, Gerhard s'inspira en el seu origen català i en la seva [[Antifeixisme|ideologia antifeixista]], d'acord amb l'argument i el plantejament de la pel·lícula, i emplea, per a la part nostàlgica i lírica, les melodies ''[[L'emigrant]]'' i ''[[El cant dels ocells]],'' ambdues identificades en el context català amb el sentiment de desarrelament a l'exili.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Pasión, desarraigo y literatura : el compositor Robert Gerhard|url=https://www.worldcat.org/oclc/1007172080|lloc=Madrid|isbn=978-84-9114-086-3|cognom=Sánchez de Andrés|nom=Leticia|edició=|llengua=|data=2013|editorial=Musicalia Scherzo|pàgines=}}</ref>▼
 
== L'element folklòric ==
▲La primera melodia, de caràcter més líric i la segona, més folklòrica, constitueixen els dos temes principals d'aquesta obra, els quals van donar estructura a tota la música de la pel·lícula. Per compondre aquesta peça, Gerhard s'inspira en el seu origen català i en la seva [[Antifeixisme|ideologia antifeixista]], d'acord amb l'argument i el plantejament de la pel·lícula, i emplea, per a la part nostàlgica i lírica, les melodies ''[[L'emigrant]]'' i ''[[El cant dels ocells]],'' ambdues identificades en el context català amb el sentiment de desarrelament a l'exili.<ref name=":0">{{Ref-llibre|títol=Pasión, desarraigo y literatura : el compositor Robert Gerhard|url=https://www.worldcat.org/oclc/1007172080|lloc=Madrid|isbn=978-84-9114-086-3|cognom=Sánchez de Andrés|nom=Leticia|edició=|llengua=|data=2013|editorial=Musicalia Scherzo|pàgines=}}</ref>
 
Amb la inspiració en les melodies ''[[L'emigrant]]'' i ''[[El cant dels ocells]],'' l'obra de [[Robert Gerhard i Ottenwaelder|Gerhard]] aconsegueix reflectir el sentiment de pèrdua i enyorança de la terra natal mitjançant les ressonàncies d'aquestes melodies catalanes.
 
Linha 11 ⟶ 13:
 
== De l'''Estudi'' a la gran pantalla ==
L'editorial Tritó va publicar la partitura el 1952. Aquest ''Estudi'' va ser una peça de mostra de la banda sonora del film ''Secret People'', per a la qual Gerhard faria servir una instrumentació formada per flauta/''piccolo,'' oboé, corn anglès, dos clarinets, fagot, trompa, trompeta, tuba i percussió<ref name=":0" />. La música de la pel·lícula va ser dirigida pel director i compositor anglès [[Ernest Irving]]<ref>{{Ref-web|títol=Secret People (1952) - IMDb|url=http://www.imdb.com/title/tt0044014/fullcredits|consulta=2020-04-26}}</ref>, en la gravació del 16 de març de 1951.
 
Aquesta gravació es va produir amb certes dificultats degut, a més de les tensions entre el compositor i la coreògrafa, a la limitació del temps de què disposaven de l’estudi per les necessitats i el pressupost del rodatge. Gerhard es va veure obligat a acceptar moltes de les imposicions de la coreògrafa, que a més va retallar, més endavant, tres seccions del ballet amb ajuda del director musical. Sens dubte, Gerhard va acceptar tots aquests condicionants per les seves necessitats econòmiques, però l'experiència va contribuir a fer-lo recelós d’abordar noves experiències amb el ballet, a partir de la dècada de 1950<ref name=":0" />.
 
== La música de l'estudi en el film ''Secret People'' ==
LaAquest músicaestudi deinicial ''Secret People'' es basa enpresenta les dues melodies queen Gerhardquè vaes compondrebasarà pertota ala l'escenamúsica del ballet, ja presents en aquestfilm ''EstudiSecret People'' inicial. Ambdues melodies, al llarg de la pel·licula, van modificant el seu caràcter en funció de l'orquestració i dels jocs de variacions i textures al llarg de la pel·lícula, segons les necessitats narratives. Com assenyala Anderson<ref>A<small>NDERSON</small>, L., ''Making a film. The story of Secret People.'' Londres: George Allen and Unwin, LTD., 1952, p. 27.</ref>: "no hi ha música incidental a la pel·lícula, l'única música [present] resulta natural a les demandes de la història. Aquesta música necessària és intrínseca a l'argument i reforça el seu desplegament emocional".
 
LesLa duesprimera melodies que estructuren la música de tot el film deriven de l'escena del ballet: la primeramelodia és un tema de caràcter folklòric associat amb la festa de la collita i s’hi retrata els personatges principals de la història. A més, pretén descriure la identitat mediterrània dels protagonistes. El segon tema és de caràcter més líric i representa els dos amants, la protagonista i el seu companyacompany manipulador. Aquest segon tema es basa en la famosa melodia popular catalana ''[[El cant dels ocells]]'' que tanta simbologia afegida conté. Es tracta d'un gest de complicitat introduït per Gerhard a través del qual concreta musicalment en Catalunya el país d'origen dels amants i del dictador, així com la seva reivindicació de llibertat.
 
El tema '''A''' de l'estudi se sent per primera vegada, a càrrec d'un orgue, als títols inicials de la pel·lícula. A continuació, després d’una breu transició, apareix el tema '''B''' de l'estudi a càrrec de tota l'orquestra. El tema '''A''' torna a aparèixer, de nou a l'orgue, quan comencen les primeres imatges de la pel·lícula. El tema '''B''' es presenta quan apareix per primera vegada la protagonista femenina, Maria. Aquest segon tema, que tant va agradar a Dickinson, s'utilitza també per acompanyar els títols de crèdit, per tancar la pel·lícula amb una espècie de crida a la reconciliació, a l'esperança i l'amor: tant el productor com el director van acordar que, als temps difícils de la postguerra calia oferir esperança a la gent. Van realitzar un canvi en el final de la pel·lícula, que concloïa amb la mort de Maria. A la versió modificada, el final presenta la germana petita ballant en homenatge a Maria, per a reivindicar que la vida ha de continuar tot i que hi succeeixin desgràcies.<ref name=":0" />
 
''Secret People'' no va tenir l'èxit comercial esperat. Gerhard va trigar quasi una dècada en abordar un nou projecte cinematogràfic: ''[[This Sporting Life|This sporting life]],'' el 1962.
 
== Interpretacions ==
La partitura es va publicar el 2001<ref>{{Ref-web|títol=Obras con clarinete (Sonata / Andantino / Estudio para el film Secret People) de Robert Gerhard (Partitura)|url=https://www.trito.es/es/tienda/articulo/5635/obras-con-clarinete-sonata-andantino-estudio-para-el-film-secret-people|consulta=2020-04-30|llengua=es|nom=Projectes a|cognom=Internet}}</ref>. Destaca l'interpretació del grup de cambra compost per David Ballesteros, violí, Cristo Barrios, clarinet, i Gustavo Díaz-Jerez, piano, enregistrada sota el segell [[Columna Música]] el 2012, a l'àlbum ''Robert Gerhard, Joaquim Homs: Música de Cambra''.
 
De 2015 és la gravació amb els intèrprets Mirabai Rosenfield, violí, Joan Enric Luna, clarinet, i Juan Carlos Garvayo, piano, com a part de l'àlbum ''Música Española en el Exilio,'' enregistrat sota el segell Tritó.<br />
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Estudi_per_al_film_Secret_People,_per_a_clarinet,_violí_i_piano_(Gerhard)»