Revisió del 11:42, 30 abr 2020 modifica Planvi (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 4.902 edits m petites millores ← Edició anterior		Revisió del 17:27, 30 abr 2020 modifica desfés Planvi (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 4.902 edits m petites correccions + enllaços interns Edició següent →
Línia 16: ==Disseny i desenvolupament== Després de diversos intents de dissenyar un bombarder quadrimotor ([[Ilúixin Il-22]] i el fallit [[Ilúixin Il-24]]), Ilúixin va ~~comensar~~començar el desenvolupament d'un nou bombarder a reacció tàctic a finals de 1947.<ref>Sweetman and Gunston 1978, p. 113.</ref> L'espionatge occidental se centrava en els dissenys més grans de 4 motors, mentre que l'Il-28 es va concebre per ajustar-se als requisits d'un bombarder capaç de transportar una càrrega de 3.000 kg de bombes a 800 km/h.<ref name="AE36 p44">Green and Swanborough 1988, p. 44.</ref><ref name="Gunston Russ p417">Gunston 1995, p. 417.</ref> El nou disseny es va aprofitar la venda de motors de reacció britànics [[Rolls-Royce Nene]]a la Unió Soviètica. Aquests van ser copiats per enginyeria inversa produint el motor [[Klímov VK-1]]. El no bombarder tàctic es va basar en l'ús de dos d'aquests nous impulsors.<ref name="AE36 p44"/> [[Fitxer:Il-28 NR-23.jpg\|miniatura\|Un Il-28 hongarès, mostrant la [[torreta]] de cua amb els 2 canons automàtics de calibre 23 mm.]] L'Il-28 era més petit que els dissenys anteriors i tenia una tripulació de només 3 components: pilot, navegador i ~~artillers~~artiller. També era més petit que el disseny amb el qual competia, el trimotor Tupolev Tu-73, el disseny del qual i el primer vol ~~eren~~van ser anteriors a de l'Il-28.<ref name="AE36 p44"/> El disseny tenia una configuració convencional, amb ala alta i recta, i un estabilitzador horitzontal i aletes amb angle. Els motors estaven allotjats en góndoles prominents que penjaven directament de l'ala. El tren d'aterratge davanter es retreia cap enrere mentre que les 2 rodes del tren principal es retreien cap endavant dins les góndoles motrius. Cadascun dels 3 tripulants comptava amb el seu propi compartiment pressuritzat aïllat de la resta. El navegador, que també actuava de bombarder, s'allotjava al morro envidriat on també se situa el visor de bombardeig OPB-5, basat en el disseny americà Norden utilitzat a la Segona Guerra Mundial. El pilot se situa en una cabina amb coberta de cúpula amb parabrises blindat. [[Fitxer:Il-28 bomb rack.JPG\|miniatura\|esquerra\|Badia de bombes de l'Il-28.]] Per últim l'artiller s'ubica en un compartiment separat a la part posterior del fuselatge, operant una [[torreta]] amb moviment elèctric i armada amb dos [[canó automàtic\|canons automàtics]] [[Nudelman-Suranov NS-23]] de calibre 23 mm i 250 [[cartutx (armes de foc)\|cartutx]]os cadascun. En servei a vegades la torreta defensiva i l'artiller eren eliminats per reduir pes i millorar el rendiment de l'aparell.<ref name="Winchester p. 112">Winchester 2006, p. 112.</ref> El pilot i navegador comptava amb [[seient projectable\|seients projectables]], per contra l'artiller tan sols tenia un [[paracaigudes]] i en cas d'emergència havia de saltar des d'una portella a la part inferior de la cabina. Línia 58: :Conversió a avió civil desarmat per a [[Aeroflot]]. Va ser utilitzat com a avió d'entrenament de reactors i per transportar càrregues urgents, per exemple matrius per imprimir els diaris oficials quasi simultàniament a extrems allunyats de l'URSS. Es va utilitzar la denominació Ilúixin Il-20.<ref name="Gunston Russ p115">Gunston 1995, p. 115.</ref><ref name="Stroud p126-7">Stroud 1968, pp. 126–127.</ref> ;Il-28S :Versió proposada amb [[~~Ala~~ala de geometria variable]] i els motors [[Klímov VK-5]] més potents. No es va arribar a fabricar.<ref name="AE71 p17"/> ;Il-28RM : Versió modificar de l'Il-28R amb motors VK-5. Un prototip fabricat i 2 conversions però no va entrar en producció.<ref name="AE71 p17"/> Línia 64: :Il-28T amb motors VK-5. Un conversió, sense producció.<ref name="AE71 p17"/> ;Il-28PL :Conversions de l'Il-28 o Il-28T com a bombarders antisubmarins ràpids. Amb capacitat de llençar sonoboies i ~~torpedes~~[[torpede]]s de seguiment acústic.<ref name="AE71 p18">Gordon and Komissarov 1997, p. 18.</ref> ;Il-28Sh :Versió d'atac a terra (''Shtormovik'') a partir de conversions d'altres versions d'Il-28. Compta amb 12 pilons subalars per contenidors porta-coets. Uns quants aparells es van utilitzar de forma limitada en servei actiu.<ref name="AE71 p18"/><ref name="Gordon Il p128">Gordon, Komissarov and Komissarov 2004, p. 128.</ref> Línia 75: [[Fitxer:World operators of the Il-28.png\|miniatura\|Països del món que han operat l'Il-28]] ;{{AFG}} [[Força Aèria Afganesa]] :54 avions adquirits (incloent 4 Il-28U) a partir de 1957. Només els aparells d'entrenament es van mantenir a partir de 1994.<ref name="vector">Goebel, Greg. [http://www.vectorsite.net/avil28.html "Ilyushin Il-28 'Beagle'."] ''Air Vectors''. Retrieved: 22 August 2011.</ref><ref>[http://www.worldairforces.com/Countries/afghanistan/afg.html "Afghanistan (AFG), World Air Forces - Historical Listings."] ''worldairforces.com.'' Retrieved: 22 August 2011.</ref> Tots fora de servei a terra a partir de la guerra civil dels als 1990. ;{{ALB}} Línia 88: ;{{CHN}} [[Fitxer:038 Harbin H-5 PLAAF (3223304620).jpg\|miniatura\|Versió xinesa del 'Beagle' fabricada sota llicència per Harbin amb la denominació H-5.]] [[Força Aèria de la República de la Xina]] * :Centenars operats tant per la força aèria com per la marina de l'[[Exèrcit Popular d'Alliberament]] de la Xina. Inicialment equipats amb avions de construcció soviètica la producció autòctona, amb la denominació H-5, va començar el 1965. Tots els Il-28 ja estaven retirats el 2011. ;{{CUB}} Força Aèria Cubana :Un total de 42 aparells rebuts el 1962, però es van retornar a la Unió Soviètica degut a la [[crisi dels míssils de Cuba]].<ref name="AE71 p21">Gordon and Komissarov 1997, p. 21.</ref> ;{{~~CZS~~CSK}} [[Fitxer:Ilyushin Il-28RT Beagle 2404 (8128775993).jpg\|miniatura\|Variant de reconeixement aeri, amb dipòsits de combustibles als extrems alars per augmentar l'autonomia. Museu de Vyskov, República Txeca.]] Força Aèria ~~Txecoeslovaca~~Txecoslovaca :La construcció dels aparells es va realitzar sota llicència per la companyia Avia al mateix país. Es fabricaren 90 Il-28 (designats B-228), 30 Il-RT i un nombre indeterminat d'entrenadors Il-28 (CB-228). Aquests aparells van servir de 1954 al 1973. ;{{DDR}} Linha 100 ⟶ 101: :VA operar 12 Il-28 i 1 Il-28U, sobretot es tasques d'arrossegament d'objectius i proves de motors entre 1954 i 1982. ;{{EGY}} [[Força Aèria ~~Egípcia~~d'Egipte]] :VA rebre 70 Il-28 fabricat a la ~~Txecoeslovàquia~~Txecoslovàquia el 1956, poc abans de la Crisi de Suez. Alguns Il-28 encara es troben en servei limitat. ;{{FIN}} Força Aèria Finlandesa Linha 107 ⟶ 108: ;{{HUN}} Força Aèria Hongaresa :3 Il-28, 3 Il-28RTR i 2 Il-28U rebuts de la URSS i ~~tuiitzats~~utilitzats entre 1955 i 1967. ;{{IDN}} Força Aèria Indonèsia Linha 123 ⟶ 124: Força Aèria Nigeriana ;{{PRK}} [[Força Aèria ~~Nord~~de ~~Coreana~~l'Exèrcit Popular de Corea]] :Fins a 32 avions Il-28 i H-5. ;{{PAK}} Linha 130 ⟶ 131: ;{{POL}} [[Fitxer:Ilyushin Il-28R, Poland - Air Force AN2202871.jpg\|miniatura\|Ilúixin Il-28R de reconeixement.]] [[Força Aèria Polonesa]]: Va rebre 72 Il-28, 15 Il-28R i 16 Il-28U. El primer avió a arribar el 1952, els darrers es van retirar el 1977. 7 ''Pułk Lotnictwa Bombowo-Rozpoznawczego'' basats a Powidz. 21 ''Pułk Rozpoznania Taktycznego'' operant els Il-28R de reconeixement a la base de [[Sochaczew]]. Linha 139 ⟶ 140: :Uns 22 Il-28, 3 Il-28R i 8 Il-28U, tant de fabricació soviètica com xinesa. Començant a operar amb aquest model el 1955 els darrers exemplars van ser retirats del servei el juny de 2001. ;{{SOM}} [[Força Aèria de Somàlia]] Somali Air Corps ;{{flag\|South Yemen}} Força Aèria del Iemen del Sud

Iliuixin Il-28: diferència entre les revisions